El cent per u (Mt 4,12-23)
Quan es van implantar l’actual Batxillerat de dos cursos, ara fa uns vint anys, jo era tutor d’una classe de quart d’ESO als Maristes de Lleida. Recordo que, en una hora de tutoria, vaig explicar als alumnes com havien de fer l’elecció de les modalitats i les matèries, els vaig donar unes orientacions i vaig deixar temps perquè anessin omplint el formulari. Quan portàvem cinc minuts, vaig veure que una de les millors alumnes, una noia molt educada i responsable, estava plorant. Li vaig preguntar què li passava i em va dir que es veia incapaç de triar perquè volia fer-ho tot.
Triar, elegir, decidir-se per una opció entre altres, és difícil perquè suposa una renúncia. I ho és més com més opcions tens i més t’atrauen. A vegades em costa triar els plats d’un menú, però tinc clar que no em quedaré sense dinar per difícil que sigui l’elecció. Un altre dia puc tornar al mateix restaurant i fer una altra tria. El problema rau en les opcions definitives o, si més no, de llarg termini. Per això hi ha tantes parelles a qui els fa por casar-se o tenir fills.
Jesús va cridar uns pescadors perquè el seguissin. Ells abandonaren immediatament les xarxes, la barca i el pare, i se n’anaren amb ell. Ens admira la promptitud de la seva decisió. Ha de ser per a nosaltres un estímul i un exemple. No sabem si Simó i Andreu, Jaume i Joan gaudien de la seva feina de pescadors. Potser aspiraven a alguna cosa millor. Sovint passa que no ens atrevim a canviar per por al fracàs. Preferim la seguretat d’allò que coneixem, encara que no ens agradi gaire.
Seguir Jesús és sempre una opció arriscada. Si el seguim de veritat, ens afecta tots els aspectes de la vida, no hi ha res que en quedi al marge. Ser cristià no vol dir només admirar Jesús, complaure’ns en les seves paraules i els seus fets, sinó optar per seguir-lo, decidir-nos a deixar que ell guiï la nostra vida. Quan hi pensem, sorgeix la por a perdre seguretats o a perdre la llibertat. ¿Hauré d’anar a contracorrent? ¿No podré fer el que m’agrada?
Certament, caldrà sovint guiar-se per criteris diferents dels de la majoria. Això és incòmode, però és el preu de sentir-se viu. Els peixos morts són els únics que segueixen el corrent. I, encara que a vegades no ho sembli, seguir Jesús sempre acaba compensant amb escreix. Joan i Jaume, Simó i Andreu, van deixar xarxes, barca i pare, però van acabar pescant homes en comptes de peixos i van trobar en Déu el Pare que és font de tota vida i que ens dóna una multitud de germans. Quan ens posem en camí de seguiment de Jesús, les qualitats que Déu ens ha donat es converteixen en carismes al servei dels altres, i això fa que es despleguin més enllà del que nosaltres prevèiem. Quanta gent ho expressa així: al principi em va costar decidir-me, vaig pensar que feia un gran sacrifici, però ara veig que rebo de Déu i dels altres molt més del que jo dono. Jesús diu a l’evangeli que rebrem el cent per u. El cent per u, no l’u per cent. Aviam quin banc s’atreveix a emular aquesta rendibilitat.
Jordi Vila Borràs