Déu parla (Mt 4,12-23)
Què és el primer que fa Jesús en començar la seva vida pública? Parlar. «Jesús començar a predicar». Perquè Jesús és la Paraula divina feta carn.
Cada cop que ens senyem professem la nostra fe en Déu Pare, Fill i Esperit Sant. I, si preguntem qui és el Fill, espontàniament diem: Jesús! Però cal anar amb compte: abans de fer-se home i prendre el nom de Jesús, el Fill ja existia des de tota l’eternitat com a persona divina. L’evangelista Joan l’anomena Paraula: «Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu». Per la Paraula divina van ser fetes totes les coses. La primera pàgina del Gènesi ho va repetint: «Déu digué: Que es faci…» I per la Paraula Déu es va anar revelant a la humanitat a través de la Llei, dels oracles dels profetes, de les sentències dels savis i de les pregàries dels salmistes, fins que «la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle» en la persona de Jesús, a qui coneixem com el Fill únic del Pare.
El nostre Déu, doncs, és comunicatiu. No ha deixat ni deixa mai de parlar-nos. La seva Paraula divina, que és eterna, ha acceptat de fer-se humana, ha assumit les limitacions del nostre llenguatge per tal de fer-se’ns propera i accessible al màxim. Fins al punt que ha quedat plasmada en la Bíblia.
Anem amb compte. La Bíblia no és la Paraula de Déu. La Paraula de Déu és eterna i impronunciable per llavis humans. Però aquesta Paraula ha volgut fer-se humana i ha cristal·litzat en els textos sagrats que componen la Bíblia. Per això no adorem la Bíblia però adorem Déu que ens parla en la Bíblia. I per això el papa Francesc ha volgut que, des d’enguany, el tercer diumenge del temps de durant l’any sigui el Diumenge de la Paraula de Déu.
Tant de bo que això ens ajudi a valorar molt més tota la riquesa que se’ns ofereix en celebrar la missa. En combregar rebem Jesús, el Fill de Déu, però en escoltar les lectures rebem també la Paraula, que és el Fill. Si no escoltem la Paraula que Déu ens adreça, ¿com el podem conèixer? ¿I com ens atrevim a combregar amb ell, si no el coneixem? ¿Ens podem imaginar una persona que arriba sistemàticament a dinar quan serveixen el segon plat? Doncs això és el que estem fent quan arribem tard a missa i ens perdem la Paraula de Déu.
A la segona lectura sant Pau blasma les divisions que han aparegut dins la comunitat de Corint: «Jo soc partidari de Pau; jo de Quefes; doncs jo d’Apol·ló…» Per desgràcia, aquest pecat de la divisió s’ha estès al llarg de la història del cristianisme i encara es manté entre nosaltres, quan diem «jo soc catòlic… doncs jo protestant… doncs jo soc ortodox…» Tots som de Crist, i per això acabem de celebrar la setmana de pregària per la unitat dels cristians. Segurament una de les grans causes de divisió entre nosaltres és la ignorància del Crist. Si la Paraula de Déu regnés de debò entre nosaltres no deixaríem que les disputes humanes ens portessin a la discòrdia i la separació.
Jordi Vila Borràs
