Paraula viva i eficaç (Lc 1,1-4;4,14-21)
Recordo que de petit m’explicaven a catequesi que, si arribaves a missa abans de començar la lectura de l’evangeli, havies complert el precepte. Era un assumpte greu, perquè si feies tard t’havies d’esperar fins a la missa següent per tal de recuperar la part que t’havies perdut, o bé incorries en pecat mortal i t’havies de confessar immediatament per tal de no anar a l’infern en cas de mort sobtada. Déu era més estricte que els mestres del col·legi: per un minut de retard a classe et podien tenir mitja hora dret, però per un minut de retard a missa et jugaves una eternitat de perdició.
Així, el cant d’entrada, l’acte penitencial, el Glòria, la primera lectura, el salm responsorial i la segona lectura quedaven reduïdes a una mena de Nodo del tot prescindible: si feies una mica tard al cinema, havies d’entrar amb els llums apagats però no t’havies perdut res de la pel·lícula.
Explico tot això perquè, segons aquesta normativa, un cristià hauria pogut fer tard a la sinagoga de Natzaret i s’hauria perdut la lectura del profeta pronunciada per Jesús. ¿Li hauria valgut, hauria complert el precepte? Potser sí. Però segur que li hauria servit de ben poca cosa. S’hauria perdut el més important: la lliçó de Jesús.
La reforma litúrgica promoguda pel concili Vaticà II ha retornat a la Paraula de Déu tota la importància que ha de tenir en les nostres vides. Ara entenem la missa com un banquet en el qual ens són parades dues taules: la de la Paraula i la de l’Eucaristia. Si ens falta una d’elles, la nostra alimentació espiritual serà incompleta. La catequesi també ha canviat. Abans només era doctrina; ara és doctrina i Paraula de Déu.
El contacte seriós amb la Paraula és com un reconstituent que ens fa superar l’anèmia espiritual i ens infon vitalitat. Normalment, en el primer contacte amb les Escriptures busquem ensenyaments per a la vida i informació sobre Déu: algunes pàgines ens sorprenen, altres ens agraden, moltes ens deceben. Amb el temps tenim la impressió que ja les coneixem prou; si anem a missa cada setmana les lectures ens comencen a sonar familiars, van perdent l’interès de la novetat…
Però potser un dia sentiré que una lectura ja coneguda em diu quelcom completament nou. L’escoltaré com si acabés de ser pronunciada per Déu pensant en mi. I m’adonaré que la Paraula de Déu és viva i eficaç. És el que Jesús va fer experimentar als assistents a la sinagoga: “avui es compleixen en mi aquestes paraules de l’Escriptura”. I m’adonaré que tota la Bíblia és plena de missatges que Déu m’adreça, esperant que jo obri les oïdes del cor i escolti. Per això els darrers anys l’Església promou de manera renovada la lectura espiritual de la Bíblia, sigui per mitjà de la lectio divina, un antic mètode practicat pels monjos, sigui per mitjà de l’estudi d’evangeli en grup. No es tracta només de saber què diu la Paraula de Déu, sinó d’escoltar què em diu a mi Déu en aquesta Paraula. I, tot seguit, es tracta de respondre-li per mitjà de la pregària i del compromís de vida. Això és el que fan molt sovint els infants que vénen a la catequesi de postcomunió una hora abans de la missa dominical. Això és el que fem també en el Grup de Vida Cristiana que es reuneix quinzenalment. No fem tertúlia, no fem “reunions”: entrem en diàleg amb el Senyor per mitjà de la seva Paraula, deixem que ell toqui les nostres vides per tal de renovar-les.
Jordi Vila
