Un sí fecund (Lc 1,26-38)
És important saber dir que no. Hem de tenir prou personalitat per negar-nos a fer allò que va contra les nostres conviccions o contra la nostra dignitat. No ens hem de deixar arrossegar. Potenciar la capacitat de pensar i decidir per un mateix és, sens dubte, una bona manera de prevenir la xacra de l’assetjament escolar.
Però també és important saber dir que sí. Aquesta és la lliçó de l’evangeli d’avui. La història d’una noia que, en la seva petitesa, va saber dir que sí a la proposta del Senyor, i d’aquesta manera va propiciar el major salt endavant en la història de la humanitat. Si els herois són els personatges que s’embarquen en empreses de gran dificultat, ben bé podem dir que Maria és la més gran heroïna de tota la història. Ella, una noia humil d’un poblet de Palestina, accepta de ser la mare del Fill de Déu.
Des de sempre Déu havia donat el seu sí incondicional a la humanitat. Ell no ens ha deixat mai abandonats a la nostra dissort. Però necessitava el sí d’una dona per tal d’assumir naturalesa humana. I el va trobar en Maria. Ella es va fiar i va deixar que Déu obrés en ella.
El sí de Déu i el sí de Maria van engendrar l’autor de la nostra salvació. Mai una dona verge no ha estat tan fecunda. La nostra disposició per a rebre Jesús no pot ser altra que la de Maria: dir sí a la crida de Déu, acceptar la seva presència en les nostres vides, que sempre engendra vida nova.
Aquest és segurament el diumenge més marià de tot l’any, i potser també el més vocacional. Jesús neix de la resposta de Maria a la crida de Déu. Jesús neix també en cadascú de nosaltres quan diem que sí i deixem que Déu prengui possessió de les nostres vides i ens faci participar del seu pla salvador. Deixem-nos portar per ell.
Jordi Vila Borràs
