Déu no fa por (Dt 18,15-20 / Mc 1,21-28)
El poble hebreu tenia por de Déu. No volia tornar a sentir la seva veu eixordadora. Per això Déu els va donar un intermediari en la persona de Moisès. Ell els comunicava les paraules divines, i ells no tenien por de morir.
És que, en aquells temps, els homes veien manifestacions de Déu en tot el que escapava a la seva comprensió i al seu control. Les malalties, les tempestes, els terratrèmols, les secades… tot era obra d’un Déu que feia por. Queden reminiscències d’aquestes creences en les religions tradicionals africanes.
Avui dia, entre nosaltres Déu no fa por. Déu, més aviat, deixa indiferent. És massa abstracte. Existeix? ¿Serveix d’alguna cosa creure-hi?
Per això nosaltres ja no necessitem un profeta que ens faci de pantalla davant de Déu, sinó algú que ens el faci proper, abastable, humà. Aquesta mena nova de profeta és Jesús. ¿Què vol dir que parla amb autoritat? Que trobar-se amb ell no deixa mai indiferent, que ell té paraules de vida, que donen sentit i valor, que donen pau i goig, que mouen al compromís. Ell mana als esperits malignes, i l’obeeixen. Amb aquesta expressió, l’evangeli no parla de dimonis dels Pastorets sinó de tot allò que ens esclavitza, que ens aliena, que ens separa: l’esperit de la violència, l’ambició desmesurada de poder, de diners, de plaer.
Acostem-nos a Jesús sense por. Ell ens canviarà la vida. Alliberant-nos d’esperits malignes, ens fa sentir més lliures de les males passions i més amos de nosaltres mateixos. Parlant-nos amb autoritat, la nostra vida tindrà més sentit, serà més lluminosa.
Jordi Vila Borràs
