Reconèixer la veu del pastor (Jn 10,1-10)
Jesús es presenta com el bon pastor i com la porta de les ovelles. Els altres presumptes pastors són lladres i bandolers a qui les ovelles no han de fer cas. Però les ovelles reconeixem la veu de Jesús i, entrant per ell, quedarem salvats de tot perill.
Paraules molt boniques, sí, però em puc preguntar: a la pràctica, ¿sé reconèixer la veu de Jesús i distingir-la dels lladres i bandolers? Jesús mateix ens dóna criteri de discerniment: «Els lladres només vénen per robar, matar i fer destrossa. Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir».
Vida a desdir no vol dir riquesa: hi ha fortunes materials que maten l’ànima.
Vida a desdir no vol dir èxit: hi ha victòries que, un cop assaborides, esclaten com una bombolla.
Vida a desdir no vol dir seguretat: hi ha defenses que paralitzen.
Vida a desdir no vol dir benestar: hi ha conforts que endormisquen.
Vida a desdir no vol dir plaers i emocions: hi ha delícies que embafen.
Vida a desdir no vol dir ordre, ni silenci, ni harmonia, ni saviesa, ni rectitud: tot això són elements que ens porten a la vida bona, però vida a desdir és molt més que tot això.
El sant pare Francesc ens recorda que, com a Poble de Déu, participem de l’Esperit de Jesús. Tenim un sentit interior de la fe que ens permet discernir el que ve autènticament de Jesús i el que és falsedat i aparença. Només cal que mirem el tarannà de Jesús a l’evangeli: tot el que ens porta a més compassió, més perdó, més fraternitat, més alegria, més generositat, més obertura als altres, ve del bon pastor. La resta són veus seductores de les quals no hem de fer cas.
I, en cas de dubte, fiem-nos de les altres ovelles. La seva força és anar juntes formant un sol ramat. Tot el que ens porta a la divisió o a l’allunyament dels altres no hi ha dubte que no ve de Jesús.
Jordi Vila
