Som sal, som llum (Mt 5,13-16)
Em fa l’efecte que, en comentar alguns evangelis com el d’avui, em repeteixo. Però no hi puc fer res. Sempre em fixo en el mateix. D’aquest evangeli em crida molt l’atenció que Jesús hagi encadenat dues paràboles tan semblants. No n’hi havia prou amb una? La de la sal o la de la llum. Per què totes dues? Doncs, segurament, perquè es complementen.
La sal no es veu però es nota. La sal no és la base de cap plat, sinó un condiment que cal emprar amb mesura, amb discreció. La sal pot marcar la diferència entre un plat exquisit i un plat insuls.
Som sal de la terra quan amanim les nostres vides amb els valors del Regne. Encara que no parlem de Jesús, som sal i som veritables apòstols del Regne de mil formes diferents. Quan algú fa el servei de portar la compra al seu veí ancià, o es preocupa d’anar-lo a veure de tant en tant per si li convé alguna cosa. Quan algú s’implica en política o en el món de l’associacionisme no pas per afany de poder o de protagonisme sinó per vocació de servei. Quan una parella en crisi decideix lluitar per tirar endavant el seu compromís. Quan un jove es decideix a pensar per ell mateix i no deixar-se arrossegar pel que tots fan, o pel que tots diuen que fan… Això és ser sal.
La llum ens obre a tot el que tenim més enllà del nas, ens orienta i ens situa. Quan som en un lloc fosc, el primer instint és buscar la llum.
Som llum del món quan comuniquem el missatge de l’evangeli: que Déu és Pare que estima i perdona, que és Paraula que es comunica i que s’ha fet home, que és Esperit que ens infon la vida.
Som llum quan, al toc de les campanes, anem a missa i, en acabar aquesta, parlem animadament a la plaça. Som llum quan el pare o la mare resen amb els fills. Som llum quan assumim el compromís de fer de catequistes. Som llum quan no ens estem de manifestar que ser cristians ens ajuda a viure millor.
Jesús no ens diu que hem de ser sal i llum, sinó que ho som. El que ens pertoca a nosaltres és de no amagar l’Esperit que Déu ens comunica, deixar que Ell flueixi a través nostre i, transformant-nos, transformi el nostre entorn.
Jordi Vila
