Un dia a la feina (Lc 5,1-11)
Els darrers diumenges havíem vist Jesús predicant la Paraula de Déu en una sinagoga. Tal com toca. Les coses del futbol es queden al camp -diuen els jugadors- i quan acaba el partit cadascú a casa seva i tots tan amics. Els capellans que prediquin a l’església –diuen alguns-, que parlin de Déu i que no es fiquin en política i en la manera de viure de la gent.
Però avui Jesús trenca motlles. Predica dalt d’una barca a la platja de l’estany de Genesaret. No hi va anar perquè fos un lloc especialment bucòlic, com si es tractés d’una sessió de ioga a la vora de la mar o de meditació dalt la muntanya. Hi va anar perquè era el lloc de treball de Simó Pere i els seus companys pescadors, i també segurament el punt de trobada de molts clients que volien comprar el peix fresc acabat de pescar.
L’evangeli és així. No és per a quedar-se tancat a l’església sinó per a sortir al carrer, entrar a les llars i anar arreu on viu la gent. La barca de Pere per a Jesús seria avui una gran superfície comercial, un bar de platja, un centre sanitari o un estudi de televisió.
Val la pena que contemplem aquesta escena de l’evangeli ficant-nos en la pell de Simó Pere. És un home corrent. Propietari d’una de les barques que feinegen al llac. Un petit negoci. Avui no ha tingut sort amb la pesca. Però es deixa fascinar per la paraula de Jesús i obeeix l’ordre de tornar a calar les xarxes, tot i que la seva perícia de pescador li fa pensar que no val la pena.
Aleshores succeeix el miracle. Una pesca extraordinària. Una pesca miraculosa, perquè els miracles sempre són signes d’una realitat divina, del Regne de Déu que es fa present. I l’abundància de peixos que esquinça les xarxes és signe de la nova missió que Jesús té reservada per a ell: “des d’ara seràs pescador d’homes”.
No ho oblidem: ell és un home corrent. Jesús no ha anat a buscar un savi ni un sant. És un senzill pescador. I un pecador. No faig cap joc de paraules, ell mateix ho diu. Però Jesús ha decidit comptar amb ell per a dur a terme la seva missió.
¿No trobeu que és molt fàcil identificar-se amb Simó Pere? És un home del carrer, limitat i pecador com ho som tots. Si Jesús va comptar amb ell, vol dir que també compta amb cadascú de nosaltres. Cada vida humana, per vulgar que ens pugui semblar, es transforma i assoleix una fecunditat inesperada quan Jesús la ve a buscar. Deixem que Jesús ens miri, ens parli i ens demani coses no solament quan entrem a l’església sinó també quan som a casa, a la feina, a l’escola o al carrer.
Jordi Vila Borràs
