El cap de colla (Jn 14,1-12)
Una de les experiències intenses i boniques que vaig fer a les parròquies del Priorat eren les colònies amb els infants. Cada any fèiem un dia d’excursió a peu. Alguns nens ho vivien amb mandra i amb por al cansament, altres com un repte personal que havien de superar. I per a tots mossèn Jordi era el cap d’expedició, el qui sabia per on calia passar, el qui ho tenia tot controlat i podia resoldre totes les dificultats.
Cada nen té el seu tarannà. Alguns necessitaven ser tota l’estona ben a prop meu, buscant el meu suport, la meva seguretat o la meva aprovació. Altres havien de saber què hi havia allà on anàvem, què faríem i per què hi havíem d’anar caminant. Altres havien de preguntar contínuament quant falta per arribar, altres havien de dir que estaven cansats i altres volien cantar tota l’estona les cançons del mossèn.
La vida és una gran excursió que fem per primera vegada. La vivim, doncs, amb tota la il·lusió i les pors dels infants. Que n’és, d’important, tenir un cap de colla que ens guiï, que ens acompanyi, que ens animi, ens orienti i ens doni un cop de mà. Algú que ja ha estat allà on anem, algú que sap què és caminar i que està pendent de nosaltres.
Aquest és Jesús. Ell és el camí, la veritat i la vida. Ell coneix el camí, el fa amb nosaltres i, quan no podem superar els passos difícils, ens pren de la mà. Ell coneix la meta cap a on anem, que és la casa del Pare. Posem, doncs, en ell la nostra confiança, fem cas de les seves paraules, seguim-lo de prop i deixem-nos portar per ell.
Jordi Vila
