Dos rostres i tres ulls (Jn 13,31-33a.34-35)
El fet que el text de l’evangeli d’avui sigui tan breu fa que destaqui encara més el manament nou que Jesús ens dóna: que ens estimem els uns als altres tal com ell ens ha estimat.
Penso que el logo de l’Any de la Misericòrdia que estem vivint ens ajuda a penetrar en aquest misteri de l’amor de Jesús que ha d’esdevenir amor nostre.
Destaca sobretot la figura de Jesús Bon Pastor que carrega l’ovella damunt les seves espatlles. Jesús porta a les mans i als peus les ferides de la crucifixió, que són el signe més lluminós del seu amor radical per nosaltres. És a la creu on es va consumar la seva entrega. Allà va poder dir: tot s’ha complert.
L’ovella a les espatlles del bon pastor s’ha convertit en un ésser humà. La imatge m’evoca també, per aquest motiu, la paràbola del bon samarità, que es fa càrrec de l’home malferit i el carrega damunt la seva cavalcadura fins a l’hostal.
Els dos rostres estan en contacte, el gest i l’expressió són de serena tendresa. L’amor de Jesús no és un acte de filantropia abstracta. Ell, com a bon pastor, coneix cada ovella. L’amor cristià no es redueix a fer el bé, sinó que implica el contacte, el vincle personal amb el proïsme.
I, finalment, el detall que més crida l’atenció. Hi ha dos rostres i només tres ulls. És que un dels ulls és alhora de Jesús i de l’home carregat a coll. Hi ha una fusió de les mirades. Una manera subtil i profunda de presentar el manament nou de Jesús: estimar tal com Jesús ens ha estimat vol dir també mirar tal com Jesús ens ha mirat. Apropiar-nos la manera de mirar de Jesús. Aprendre a mirar amb els seus ulls.
Quan estimem així, entrem en la dinàmica divina, representada en el logo per l’ametlla, tan present en les pintures romàniques. Viure l’amor a l’estil de Jesús és el camí que ens fa entrar en la glòria del Pare i del Fill.
Jordi Vila Borràs
