Diumenge V de Quaresma / B / 2018

L’hora decisiva (Jn 12,20-33)

Jesús havia vist com el seu missatge sobre el Regne de Déu i les seves obres plenes de misericòrdia i de profunda llibertat creaven polèmica. Els postergats, els exclosos, els pecadors se li feien cada cop més propers, mentre que els que tenien poder, prestigi o riqueses a perdre desconfiaven i començaven a conspirar per treure’l de circulació.

Li fan saber que uns grecs vinguts a Jerusalem en ocasió de la festa de Pasqua, segurament uns jueus de la diàspora, el volen veure. És fàcil d’imaginar la satisfacció de l’apòstol Felip en comunicar la notícia a Jesús. Era senyal que la seva fama s’anava estenent i havia arribat a Europa. És probable que els apòstols en aquella hora incerta comencessin també a conspirar: convé que el cas de Jesús s’internacionalitzi, i si les coses van mal dades a Jerusalem potser podrem anar a Grècia i continuar des d’allí l’anunci del Regne. Una estratègia assenyada que, per desgràcia, avui dia s’ha de continuar utilitzant.

Per això les paraules de Jesús van caure segurament com un gerro d’aigua glaçada. Som a l’hora decisiva, en efecte. És per afrontar aquest moment que Jesús ha estat enviat al món. És el moment de morir per engendrar nova vida. Vèncer definitivament la mort per obrir pas a la vida eterna. La veu del cel confirma les paraules de Jesús.

Jesús, com tot ésser humà, tenia instint de conservació. Temia la mort i defugia el sofriment. Va haver de fer un esforç suprem per afrontar de cara aquella hora decisiva. El va fer perquè posava tota la confiança en el Pare i perquè estimava sense reserves aquest món i aquesta humanitat que havia vingut a salvar.

L’hora decisiva de Jesús ho és també per a tota la humanitat. Si en surt victoriós, ja no hi haurà cap derrota que ens pugui espantar. Ell ens ensenya el camí que porta al triomf definitiu, a la victòria sobre el mal i la mort. Per a aquesta lluita res de conspirar, res de calcular ni d’amagar-se. Confiança i entrega. Així, donant la vida als altres i pels altres i confiant en Déu, cadascú en el lloc que li pertoca, seguim els passos de Jesús i guanyem la vida per sempre.

Jordi Vila Borràs