Jesús entre els exclosos (Mc 1,40-45)
Diumenge passat vèiem que Jesús transgredia la Llei en curar en dissabte la sogra de Simó, i que de retruc ella se saltava les convencions socials i, malgrat ser una dona, es posava a servir Jesús i els seus amics.
Avui anem encara més enllà. Un leprós, exposant-se a morir apedregat, es planta davant de Jesús i el repta a purificar-lo. Jesús, conscient de la seva força guaridora, el toca i l’envia als sacerdots perquè certifiquin que ha quedat pur.
Però el leprós, forassenyat de tanta emoció, no para de cridar. I la gent d’ordre, esclava de la Llei, treu de seguida la conclusió condemnatòria: Jesús ha tocat el leprós, per tant Jesús és impur. I per això ja no pot entrar als pobles i s’ha de quedar a camp obert, entre els leprosos.
En excloure’l del món dels purs, no s’adonen que ells mateixos s’autoexclouen de la salvació que Jesús ofereix a tothom sense cap excepció. Des d’aleshores la salvació es troba a les perifèries i entre els exclosos, tal com remarca el papa Francesc.
Val la pena que hi pensem. Si som dels que posem límits al bé, si som dels que tolerem certes injustícies, expulsem Jesús del nostre costat tancant-nos en la nostra bombolla confortable.
Avui és el dia de la Campanya contra la Fam. Ens podem preguntar si Jesús viu avui dintre o fora de les tanques de Ceuta i Melilla. En el nostre món hi ha presons que mantenen tancades sense judici persones pacífiques i honestes. Ens podem preguntar si no estem també empresonant Jesús. Davant de la necessitat el cristià no es pot inhibir, davant de la injustícia el cristià no pot ser neutral, perquè Jesús no ho va ser.
Jordi Vila Borràs
