El mestre interior (Jn 14,15-21)
Dos nens a la mateixa classe, en Teo i en Pitus.
En Teo seu a la primera fila, molt a prop de la mestra. Sempre té la mà aixecada, fent preguntes que sovint no tenen res a veure amb el que toca fer a classe. Sempre s’està mirant la senyoreta amb els ulls ben oberts, però quan ella es gira d’esquena aprofita per molestar el company del costat o per fer una bola de paper i tirar-la al de més lluny. Aleshores la mestra s’enfada i ell aprofita per acusar: mira què fan, senyoreta! A casa no fa mai els deures, i l’endemà a classe s’exclama: «és que no ho he entès, m’ho pots tornar a explicar?»
En Pitus és una mica tímid. Seu a l’última fila i sembla que no hi sigui. Mai no pregunta res, procura estar ben atent per entendre-ho tot a la primera i no haver de preguntar. Quan la mestra posa feina, ell s’hi concentra i no para fins que l’ha acabada. Li molesta que els altres nens perdin el temps o facin maleses quan la senyoreta no mira. Ell sap el que ha de fer, no cal que el vigilin tota l’estona. Potser per això fa dos dies la senyoreta li va agafar l’agenda i hi va escriure una nota per als pares: «estic molt contenta de l’actitud i del rendiment d’en Pitus».
Quin dels dos nens estima millor la senyoreta? Segurament en Pitus. Perquè estimar bé no vol dir cridar l’atenció, reclamar protagonisme, acaparar, sinó connectar amb els desigs i les necessitats de l’altre, fer realitat el que l’altre espera.
En Pitus estima bé la mestra perquè guarda els seus manaments, perquè fa el que ella li diu que faci, perquè sap que això és bo per a ell, perquè està segur que ella desitja el seu bé. En Pitus estima bé la mestra perquè, encara que ella no el miri, fins i tot quan ella no hi és, ell la porta a dins i continua fent com si ella hi fos.
Aquesta és la història que se m’ha acudit en llegir les dues reflexions que avui fa Jesús als seus deixebles. La primera, que si l’estimem guardarem els seus manaments. La segona, que ell no és físicament amb nosaltres, però el seu Esperit és dins nostre i ens manté connectats amb ell.
Jordi Vila
