Ell em defensa (Jn 14,23-29)
Quantes coses va dir Jesús als deixebles en el seu discurs de comiat, en aquell sopar el vespre abans de morir a la creu. Coses que també nosaltres avui hem d’escoltar perquè ens ajuden a viure en sintonia amb Jesús.
«Qui m’estima farà cas del que jo dic». Viure atent a la paraula de Jesús, perquè ell té un projecte, un designi sobre mi, perquè ell sap millor que ningú el que em convé i el que necessito de debò, que és arribar a participar de la vida plena en el seu Regne. La paraula viva de Jesús es troba en els evangelis, que hem de llegir sempre en actitud de pregària. Ell també s’adreça a mi, per mitjà del seu Esperit, quan contemplo els esdeveniments de la vida amb una mirada oberta i profunda, buscant personalment i en comunitat què és el que Déu ens demana en cada ocasió.
«El meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell». Quin goig ser conscient que no estic buit per dins, que estic habitat per una Vida que em depassa. Potser encara només és una petita llavor, però té en si mateixa tota la força per germinar i créixer molt més enllà de les meves petites aspiracions. No he de témer, no estic buit, no estic sol, estic habitat, Déu és present en mi.
I tinc un Defensor, l’Esperit que el Pare envia en nom de Jesús. Sí, ser cristià vol dir sovint remar a contracorrent, i fins i tot a vegades suportar els escarnis dels que tenen una opinió negativa de l’Església, del cristianisme o de la religió en general. Podem caure en la temptació de posar-nos a la defensiva, camuflar-nos i mirar de passar desapercebuts. O bé de considerar que la millor defensa és un bon atac, i entrar en polèmiques inacabables en defensa dels nostres drets. Però ja hi ha qui em defensa, i per això enmig de qualsevol adversitat puc conservar la pau i la llibertat interior que em permeten actuar de manera proactiva i no haver d’estar sempre reaccionant a la contra.
Jesús ens deixa la pau, ens anima a viure amb serenor i a no acovardir-nos. I ens dóna, sobretot, l’esperança en el seu retorn. L’esperança que la presència de Déu entre nosaltres no és una etapa de la història que ja s’ha acabat. L’esperança que hi ha un encontre definitiu, una vida plena. I per això val la pena continuar remant.
Jordi Vila Borràs
