Contra el capitalisme (Mt 6,24-34)
En aquest temps de crisi, o per a tanta gent que viu en crisi contínua al Tercer i al Quart Món, la frase de l’evangeli pot semblar insolent: «No us neguitegeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu…» Jesús avui no s’adreça a ells: només cal que ens fixem en el principi i el final del text d’avui: «No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses… No us neguitegeu, doncs, pensant en demà. El demà ja tindrà les seves preocupacions».
Jesús carrega contra la dèria d’amuntegar, contra el desig insaciable d’acumular més i més, com si fos una assegurança contra l’adversitat, quan, de fet, ningú no «és capaç d’allargar, ni un minut, el temps de la seva vida».
Aquest evangeli no és, doncs, un elogi de la mandra o de la irresponsabilitat, sinó un al·legat duríssim contra el capitalisme. La indigència que tantes persones pateixen en el món no és culpa de Déu: el món que ell ha creat disposa de recursos suficients fins i tot per als ocells del cel i els lliris dels camps. Si tanta gent sobreviu dia a dia mancada del més necessari, és perquè el sistema econòmic mundial crea persones insaciables.
El capitalisme es basa en un principi absolutament insolidari: acumular la màxima riquesa possible. A mesura que la humanitat va assolint noves fites i superant els seus límits, cada cop més es fa palès que aquest sistema ens porta cap al desastre. Desastre ecològic, per manca de respecte als recursos limitats de què disposa la natura. Desastre social, perquè la distància entre rics i pobres es fa cada cop més gran i esdevé un abisme insalvable.
La por del comunisme, que era un sistema inhumà i oposat a l’economia de mercat, havia tingut l’efecte positiu de donar un rostre humà, un caire social, al capitalisme. Amb la caiguda del bloc comunista, el capitalisme s’ha desbocat i sembla que vol engolir-ho tot. Ens cal reaccionar. Cal un nou sistema econòmic més humà i més ètic, respectuós de la veritable naturalesa humana. L’autèntic desig, l’ambició més profunda de l’ésser humà no és posseir més, sinó ser més feliç, tenir una vida més plena no sols de diners sinó sobretot de vivències, de vincles positius… Viure amb sentit. Això passa per trobar un estil de relacions econòmiques solidàries, on tothom es pugui guanyar la vida, on tothom vegi premiat el seu talent i el seu esforç, on no manqui a ningú el que necessita.
L’evangeli d’avui ens diu que això és possible i és que Déu vol: «busqueu per damunt de tot el Regne de Déu i ser justos tal com ell vol, i tot això, us ho donarà de més a més».
Jordi Vila
