Més atenció, menys prejudicis (Mc 6,1-6)
Jesús, com a ésser humà, va patir tot el que patim qualsevol de nosaltres. També els prejudicis i la incomprensió. La gent no escolta. Només cal que mirem una tertúlia televisiva. Tothom vol parlar a la vegada. No hi ha diàleg sinó monòlegs creuats.
Ho fan a les tertúlies, però ho fem tots. D’una banda hi ha els estereotips: aquest, com que és català (o poseu-hi el gentilici que vulgueu), què ha de dir? Aquest, com que és musulmà, ja se sap què pensa. Doncs no, ni tots els catalans pensem igual, ni pensen igual tots els musulmans, els homosexuals, les mares solteres, els policies i tants altres qualificatius que fem servir sovint per etiquetar les persones.
D’altra banda, hi ha els prejudicis, que fem servir especialment amb les persones més properes. Ens pensem que ja sabem el que diran abans que obrin la boca, i d’aquí venen moltes discussions que ens podríem estalviar. Però a vegades també ho fem amb desconeguts. Per por o per inseguretat comencem a imaginar com serà una persona abans de parlar-hi per primera vegada, i sempre ens equivoquem.
Jesús va patir això en la seva visita a Natzaret, el poble on s’havia criat i vivia la seva família. Era d’esperar. El que ja és més sorprenent és que els cristians sovint fem igual que els natzarens. Fem de la pregària un discurs, i un cop hem acabat pleguem de seguida, no fos cas que Déu ens tingués guardada una sorpresa i ens volgués dir alguna cosa. Anem a missa amb l’esperança que no sigui gaire pesada i que acabem aviat. Ens acomiadem educadament de Jesús en sortir de l’església, i per això no el sabem reconèixer en el rostre de tantes persones amb qui ens anem trobant i que no s’identifiquen amb la imatge mental que ens hem fet de Jesús.
Crec que la crisi de fe de la nostra societat no és tant una crisi específica de fe religiosa com de fe i confiança en les persones en general. Si ens esforcem a escoltar els altres amb atenció i a mirar-los sense prejudicis posarem les bases per a tenir una trobada veritable amb Jesús, que vol obrar miracles entre nosaltres.
Jordi Vila Borràs
