El millor estalvi (Lc 12,32-48)
És signe de seny i de prudència procurar estalviar una quantitat raonable per si algun dia hi ha un contratemps econòmic, com pot ser perdre la feina o fer un mal negoci, o per si cal afrontar un imprevist com poden ser les despeses d’una malaltia. Per desgràcia, ara molta gent ha de viure al dia i no es veu amb capacitat d’estalviar ni d’emprendre projectes de vida a llarg termini.
Algunes persones cauen en l’extrem contrari: viuen per a estalviar, i després de sotmetre’s durant tota la vida a un seguit de privacions exagerades, acaben morint amb una fortuna al banc. S’han passat la vida patint, i sovint fent patir, per una por irracional a quedar-se sense res.
Jesús ens diu avui que no hem de tenir por. Hem de ser generosos i despresos a l’hora de compartir els béns materials perquè la veritable prudència i el seny que no falla consisteix a estalviar en aquells béns que no hem de perdre mai, que són els tresors del cel.
Els diners són un gran invent, sense ells encara viuríem en el neolític. Però ens ha passat amb ells el mateix que passa a molta gent amb els mòbils: són un invent tan potent que s’acaba apoderant de la persona. Ja ho va dir sant Pau: guardeu-vos de la idolatria dels diners.
Només podem arribar a tenir una relació adequada amb els béns materials si, tal com ens ensenya Jesús, els tractem com si en fóssim els administradors i no pas els amos. Vivim en un món que no hem creat nosaltres, i el veritable títol de propietat pertany a Déu. Nosaltres hem de cuidar i gestionar les coses creades pensant que un dia les haurem de presentar davant el seu autèntic amo. Tant de bo que ens trobi dignes de participar en les riqueses del seu Regne.
Jordi Vila Borràs
