Relaxa’t, atura’t (Lc 10,38-42)
Molts sants han dit el mateix de maneres diverses: encara que facis la més sublim de les pregàries, encara que estiguis al cor monàstic cantant lloances a Déu amb els teus germans, si un pobre o un pelegrí truca a la porta, no tinguis cap recança de deixar la pregària, perquè és el mateix Senyor que està trucant i vol ser servit en la carn dels seus germans més necessitats. No hem d’interpretar, doncs, les figures de Marta i Maria com els paradigmes de l’acció i la contemplació. Les monges que resen no són més santes que les religioses que cuiden malalts o que atenen els infants amb dificultats. Si he de fer un servei domèstic, sigui de cuina o de neteja, no és bona excusa dir que no puc perquè he de resar el rosari.
El que hem de veure en Marta i en Maria són dues maneres contraposades de situar-se davant de Jesús. Marta vol servir-lo, amb tota la seva bona fe, i va atrafegada amunt i avall perquè no se li escapi cap detall. Maria vol amarar-se de la seva doctrina i de la seva presència, i es queda quieta, com a deixebla atenta, receptiva a tot el que el mestre li vulgui donar.
A vegades anem a l’església disposats a quedar bé amb Déu nostre Senyor, no fos cas que s’enfadés si no li fem prou cas. Els mossens procurem celebrar la missa tan bé com podem per tal de donar glòria a Déu i, si és possible, deixar contents els feligresos. Tot això està bé, en el sentit que denota una bona voluntat… però encara no està prou bé. Jesús ens diu: Marta, Marta, no veus que no necessito res de tu sinó el desig de ser la meva deixebla? No et preocupis tant per si fas les coses prou bé, si ets digna, si has previst tots els detalls… Relaxa’t, atura’t, deixa’m entrar en la teva vida. No cal que em preparis res, només vull que em rebis, sóc jo qui em vull donar a tu.
Jordi Vila
