Per a joves i vells (Mt 13,44-52)
Als jocs de risc, com més apostes, més guanyes (o bé la pèrdua és més estrepitosa). Amb la paràbola del tresor amagat Jesús ens diu que el Regne de Déu és una mena de joc molt especial. Per a guanyar, cal jugar-s’ho tot. Així de senzill. No podem ser cristians a mitges, perquè val més no ser-ne gens. Tot o res. I és clar que val molt la pena optar pel tot.
La paràbola de la perla fina ens diu que cal una finesa espiritual, una capacitat de discerniment per a distingir la presència del Regne entre nosaltres. Molta gent pot veure una perla magnífica i pensar que és una pedra sense valor. Qui només valora les coses pel seu rendiment econòmic, per exemple, considerarà que visitar un malalt o tenir cura d’un avi és una pèrdua de temps. En canvi, la finesa espiritual ens diu que és en accions com aquestes que es va construint el Regne.
Recordo que, ja fa bastants anys, parlant de pastoral de joventut, un mossèn va dir que ell pensava que l’evangeli no és per a joves. Que cal una certa experiència de la vida per a poder-lo entendre. Jo em vaig esgarrifar. Penso que les paràboles d’avui ens diuen que l’evangeli és per a qualsevol edat. En la paràbola del tresor amagat hi veig el risc que és propi de la joventut, quan penses: me la jugo, si em surt malament la vida ja m’oferirà alguna altra oportunitat. La paràbola de la perla fina em fa pensar en l’edat madura, quan un ja té experiència i criteri per a distingir les coses que valen la pena.
En la xarxa de la nostra vida anem arreplegant de tot, des del millor fins al pitjor. Al capdavall, però, es farà la tria. Segur que tots tenim coses que seran llançades fora, sense cap valor. Tant de bo, però, que en cada vida humana hi hagi algun fruit que es pugui salvar.
I tant se val que sigui una cosa de les que vam aprendre de petits i ens ha acompanyat tota la vida com que sigui un aprenentatge o una conversió de darrera hora. Totes les edats de la vida són bones per acostar-nos a Déu, des del despertar de la infantesa fins a la calma lenta dels darrers anys. Que de tots en sapiguem treure profit.
Jordi Vila Borràs
