Hi ha vida per a tothom (Mt 14,13-21)
Herodes acaba de matar Joan Baptista. De ben segur que molta gent va girar la mirada envers Jesús. Què farà? Com reaccionarà davant d’aquesta mort? Potser ara voldran matar-lo a ell?
Segur que l’ambient estava ben crispat i enrarit. Per això Jesús decideix desaparèixer per un temps. A vegades, quan la gent espera que diguis alguna cosa gruixuda, el millor és saber callar. I se’n va amb una barca cap a un lloc despoblat.
Però la gent ho ensuma i li va al darrera. Veient aquella multitud necessitada de salut, Jesús se’n compadeix i es posa a curar els malalts. Aquí ja no valen els càlculs d’oportunitat, només val la realitat concreta de qui demana ser atès, curat, estimat. Això és un exemple palpable del que vol dir estimar segons l’evangeli: no és un sentiment romàntic que tenim per algunes persones, sinó la voluntat de posar les necessitats de l’altre per davant de la meva conveniència.
Aquesta actitud de Jesús s’encomana als deixebles. Ells també s’obren a les necessitats de tota aquella gent, i en detecten una que es veuen incapaços de resoldre: no hi ha pa per a tothom. Però Jesús els organitza en colles, alça els ulls a Déu i comença a partir i a repartir, i resulta que n’hi ha de sobres.
Va ser un miracle, un signe que hem de saber traduir en les nostres vides. Avui hi ha 870 milions de persones que passen fam. Si féssim com Jesús i els deixebles, és a dir, organitzar-nos en colles, alçar els ulls al cel per reconèixer que tot ve de Déu i que nosaltres som germans, i traguéssim d’aquí la determinació per començar a partir i repartir, el miracle s’esdevindria de nou, i sense necessitat de contravenir les lleis de la natura. Perquè resulta que la humanitat som 7 mil milions de persones i els aliments que produïm són capaços d’alimentar-ne 12 mil milions. N’hi hauria per tothom i encara en sobraria.
Cada eucaristia és una repetició d’aquell miracle de Jesús i els deixebles. De nou alcem els ulls al cel, Jesús es parteix com a pa i es reparteix per a tots nosaltres. Hi ha vida per a tothom i encara en sobra. Cada eucaristia ha de desvetllar en nosaltres una dinàmica imparable de compadir-nos dels germans necessitats i de compartir el que tenim i el que som, amb la seguretat que n’hi ha per a tothom i que no perdem res.
Jordi Vila Borràs
