Crisi existencial (Ex 16,2-4.12-15 / Jn 6,24-35)
L’estiu és, per a la majoria, temps de dur un ritme de vida més relaxat. Per això no és estrany que, després d’uns primers dies de descompressió, vagin aflorant qüestions que quedaven tapades pel neguit i les presses del dia a dia.
A vegades són assumptes de convivència. Tenim més temps per ser amb la família i ens adonem que no ens comuniquem, o que sorgeixen friccions i mal ambient, i ens preguntem què és el que falla, perquè en el fons tots tenim el desig i la necessitat de connectar amb els altres.
Altres vegades són assumptes més personals. Ens comencem a preguntar si tenim la vida ben encarada, si té sentit el que estem fent, si estem contents i convençuts de continuar igual, si cal millorar alguna cosa, si cal fer un canvi radical…
Una cosa així li va passar al poble hebreu després de travessar el mar Roig. Passada la tensió i l’emoció de la fugida d’Egipte, començaven a assaborir el gust de la llibertat i a enyorar la seguretat d’Egipte. Com a esclaus que eren, els egipcis els donaven mal viure, però es preocupaven que poguessin continuar vivint i treballant per a ells. Ara, al bell mig del desert, tot era incert i calia lluitar cada dia per la supervivència. I es van començar a preguntar si valia la pena això que estaven fent.
Déu en part els renya i en part els conforta i els diu que els proveirà del pa que necessiten, però –això és molt important- només el que necessiten per a cada dia. Prohibit acaparar.
També avui nosaltres vivim en un món incert, tenim la supervivència amenaçada per raons socials i per raons naturals. El fantasma de la guerra no desapareix de la nostra història, i ens arrisquem a sobreexplotar el planeta fins a esgotar-ne els recursos o desequilibrar el clima.
També avui com aleshores, si sabem viure amb austeritat, pensant només en el que necessitem per a cada dia, n’hi haurà prou per a tots i no patirem cap escassetat. En canvi, si continuem amb la política de l’acaparament, no ens espera res de bo.
Jesús ho diu ben clar a la gent que el segueix després de la multiplicació dels pans i els peixos. No l’han de buscar per assegurar el sosteniment material, sinó per trobar l’aliment espiritual. Una bona reflexió també per al nostre temps d’estiu. Potser, si ens sentim angoixats o insatisfets, és perquè busquem massa la seguretat de les coses materials i la nostra satisfacció personal. Potser ens cal un canvi a una vida més espiritual: un estil més senzill i auster, més confiat, més fratern, que ens farà més feliços i ens obrirà un horitzó nou de llibertat i de vida.
Jordi Vila Borràs
