Ell ens dona més (
Jn 6,24-35)
Val la pena que ens interroguem sobre què busquem en Jesús, no fos cas que no es tractés justament d’allò que ell ens vol donar.
Hi ha qui s’ha creat la imatge d’un Déu implacable, sempre a punt per castigar el pecat. Jesús seria aleshores una mena de guardaespatlles sempre a punt per protegir-me i evitar que la mà de Déu caigui damunt meu.
Hi ha qui s’imagina Jesús com un superheroi estil Superman. Tu vas fent tranquil·lament la teva vida, i quan és a punt de passar-te una desgràcia, invoques Jesús, que amb el seu poder sobrenatural desfà la situació de perill. Potser per això la gent es torna tan devota en temps d’exàmens…
Hi ha qui veu Jesús com una mena de geni de la làmpada. Quan hi ha una cosa que em fa molta il·lusió i que no puc aconseguir per mi mateix, demano a Jesús que m’ho concedeixi. Això sí, conscient que només puc demanar coses bones i que no haig d’abusar del seu poder, perquè pot ser que un dia es cansi d’obeir-me.
Hi ha qui té Jesús per un bon amic, aquell amic tan bo que et torna a casa quan has begut més del compte, paga la multa del cotxe i s’inventa excuses perquè la mare no et renyi. En fi, aquell que posa en la teva vida l’ordre que tu no hi saps posar.
Hi ha qui busca Jesús per desfogar-se de les penes i continuar resignadament la vida de sempre. Hi ha qui ha trobat en Jesús aquell amic savi amb qui aprens moltes coses de la vida. Anar-lo a veure de tant en tant dona pau, benestar i una certa clarividència.
I així podríem continuar fins a l’extenuació. De fet, crec que cada persona té la seva imatge pròpia de Jesús, diferent de tots els altres.
L’important és que ens adonem que Jesús és tan especial que no es conforma a donar-nos allò que busquem en ell, sinó el que de debò necessitem, fins i tot si encara no ho sabem apreciar. Ell no ve a omplir-nos la panxa amb el mannà, sinó que ell mateix és el pa que dona la vida perquè mai més no tinguem fam ni set.
Jordi Vila Borràs
