No pot ser d’altra manera (Lc 12,49-57)
Sobta que Jesús digui que ha vingut a portar divisió a la terra, en comptes de pau. Els àngels van anunciar el seu naixement cantant glòria a Déu a dalt del cel i pau a la terra als homes de bona voluntat. Sobta que Jesús digui que ha vingut a calar foc a la terra, i que la litúrgia tingui el mal gust de fer-nos-ho llegir en ple mes d’agost, quan el risc d’incendi és més elevat.
L’enigma és de fàcil solució. Només cal que pensem en dos personatges ben coneguts: Gandhi i Luther King. Dos defensors de la justícia i dels drets civils per mitjans pacífics, el missatge i l’obra dels quals són admirats avui dia per tothom. Però en el seu temps tots dos van ser perseguits, empresonats, calumniats i finalment assassinats.
I no pot ser d’altra manera. No és un defecte de Jesús, de Gandhi o de King, sinó gairebé una llei natural. Qui vulgui transitar únicament pels camins del bé i de la veritat es trobarà amb els obstacles i els paranys que el pecat li va plantant pertot arreu.
Jesús, predicador de la pau amb Déu i de la fraternitat universal, esdevé signe de contradicció. El Regne de Déu no s’assoleix sense esforç. Per això ens va advertir Jesús mateix: ai quan tothom parla bé de nosaltres, perquè tots els profetes de debò han estat perseguits. Quan rebem massa lloances i cap crítica, ens hem de preguntar si les nostres paraules obeeixen a l’esperit de l’evangeli o bé són dites per acariciar les orelles dels qui ens escolten.
La part final de l’evangeli d’avui fa referència a la capacitat que tenim per a judicar per nosaltres mateixos els signes dels temps. Hi ha cristians que es pensen que ser fidels vol dir no pensar mai per ells mateixos i delegar tota la seva capacitat de discerniment i de reflexió en el sant pare i el seu director espiritual. Hi ha mossens que prediquen admirablement sobre qüestions teològiques, com si es passessin tot el dia al cel, però que no diuen mai una paraula sobre la fam del món, la injustícia del nostre sistema econòmic o l’autodeterminació dels pobles. És clar que quan toques alguns temes saps que et convertiràs en signe de contradicció i que fàcilment acabaràs per calar foc.
El papa Francesc ha dit que prefereix una Església en sortida i accidentada a una Església malalta d’avorriment. Em sona al que diu Jesús en aquest evangeli d’avui.
Jordi Vila Borràs
