.jpg)
Val la pena (Mt 16,21-27)
Segur que tots hem imaginat més d’una vegada que som grans viatgers, exploradors, astronautes, artistes, poetes, estrelles de l’esport… Persones que dediquen la seva vida a una gran tasca que els omple de sentit, de reconeixement i de satisfacció.
Passen els dies i els anys, però, i veiem que els nostres projectes imaginaris no es fan realitat i van quedant relegats al món del somni i de la pura fantasia. Perquè les grans empreses són cansades, difícils, perilloses. Els grans viatges són esgotadors, cars, duren molt de temps, ens allunyen de les persones que coneixem i estimem. L’excel·lència esportiva s’aconsegueix amb un gran sacrifici d’esforç, entrenaments, rutina, constància i dolor. Qualsevol expressió artística es troba sempre exposada a la crítica, a la incomprensió, al rebuig, i els aplaudiments són tan efímers…
Una cosa així deuria passar en el diàleg entre Jesús i els deixebles. Diumenge passat vèiem que Simó Pere, fent d’alguna manera de representant dels altres deixebles, reconeixia Jesús com «el Messies, el Fill del Déu viu». Aleshores Jesús decideix encarar l’etapa definitiva de la seva missió, que havia de tenir lloc a Jerusalem. No ho diu l’evangeli, però no costa gaire d’imaginar que en aquell moment els deixebles van somiar imatges d’entrada gloriosa i triomfal a la ciutat, de recepció i submissió de les autoritats, de veneració de tot el poble.
Jesús els fa baixar del núvol anunciant que «havia de patir molt de part dels notables, dels grans sacerdots i dels mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia». Simó Pere, potser fent de nou de portaveu dels altres deixebles, rebutja aquestes expectatives: «a vós això no us pot passar!» I es guanya una rebregada monumental de part del Senyor: «Fuig d’aquí, Satanàs!» I li recrimina que pensi com els homes i no com Déu.
Al Parenostre demanem a Déu que ens deslliuri de qualsevol mal. Amb això no estem demanant a Déu que ens eviti per art de màgia els contratemps, desenganys, fracassos, sofriment, malalties i accidents que formen part del nostre món. De la mateixa manera que Jesús no es va estalviar de passar per la creu. Les forces del mal, el pecat, el desordre i la mort no van posar les coses fàcils a Jesús i no ens les posaran a nosaltres si seguim el seu camí. Jesús no ens garanteix una vida fàcil, però ens dóna la confiança que res no ens podrà deturar. Encara que perdem la vida, la retrobarem. Val la pena, doncs, atrevir-se a la gran aventura de viure com a cristians. Pot ser difícil i sacrificat, però la recompensa és més gran que qualsevol de les grans aventures que havíem imaginat fins ara.
Jordi Vila Borràs
