Satanàs o la creu (Mt 16,21-27)
Pobre Pere, deuria anar boig. Diumenge passat Jesús li deia que seria el fonament de l’Església, i que tot allò que ell lligués o deslligués a la terra quedaria lligat o deslligat al cel. I avui s’ha de sentir dir “fuig d’aquí, Satanàs!”
Com és això? És que ha perdut la fe en Jesús com a Fill de Déu? No ha perdut la fe, sinó que l’ha embolicat amb les seves creences particulars. Vol imposar a Jesús un full de ruta propi, que busca preservar el propi interès i seguretat abans que arriscar-se per aconseguir dur a terme la seva missió.
Hi ha una cosa que em fa gràcia, perquè passa sovint, encara que ho adverteixo als pares a la reunió de preparació abans dels baptismes. La cerimònia baptismal comença amb l’acolliment de les famílies per mitjà d’un petit diàleg. El mossèn pregunta als pares què han vingut a demanar per als seus fills. Ells han de respondre “la fe”, o bé “el baptisme”. Però moltes vegades improvisen i deixen parlar el seu cor: que tingui salut, que sigui feliç, que tot li vagi bé… Procuro corregir-los amablement, però penso que Jesús potser els etzibaria un “fuig d’aquí, Satanàs!”
Hi ha una religiositat natural que consisteix en una mena de pacte amb la divinitat: jo em comprometo a ser bona persona i a resar, i a canvi espero obtenir la protecció divina per a mi i els meus estimats. Però l’evangeli és molt diferent, i el camí que Jesús ens proposa és tota una altra cosa. Es tracta d’arriscar el nostre benestar per obtenir la vida de debò. A ningú li agrada sotmetre’s a una operació quirúrgica, però ho fem de bon grat quan ens hi va la vida o la salut. Doncs això és el que Jesús ens proposa: acompanyar-lo en l’enfrontament contra el pecat que domina el món i contra la mort que ens té subjugats. Ens cal passar per la creu, ens cal vèncer la por, la mandra d’anar a contracorrent, la rutina i el conformisme. Val la pena jugar-s’ho tot per guanyar la vida.
No hauríem de sortir tranquils de l’església, sinó decidits. Decidits a continuar el camí amb Jesús, a afrontar les dificultats i a carregar la creu amb la força que ell ens dona, disposats a ajudar-nos els uns als altres i amb la mirada fita en la meta, que és la vida sense límits.
Jordi Vila Borràs
