Participació política i comunió (Mt 22,15-21)
Aquest país nostre ha conegut el nacionalcatolicisme fins fa poques dècades, i potser per això encara hi ha molta gent que es pensa que ser catòlic vol dir ser de dretes. D’altra banda, a hores d’ara hi ha laïcistes que diuen que la religió és un afer purament íntim i privat i que no ha de tenir cap repercussió en la vida social.
La famosa frase de l’evangeli d’avui -«… al Cèsar això que és del Cèsar… a Déu allò que és de Déu»- ens pot ajudar a situar-nos correctament com a cristians en l’àmbit de la política.
Primer de tot, cal deixar clar que en cap moment Jesús no pretén insinuar que el Cèsar i Déu estiguin al mateix nivell. El Cèsar, com tots els éssers humans, ha de viure sotmès a Déu.
Donar al Cèsar allò que és del Cèsar vol dir, en llenguatge actual, que amb l’excusa de la fe no hem de defugir els nostres deures ciutadans: pagar els impostos, votar, militar en partits o associacions, participar en la mesura que puguem, no pas buscant el propi benefici sinó el bé comú.
Donar a Déu allò que és de Déu vol dir no adorar cap ídol: cap persona, cap ideologia, grup o nació no han d’ocupar el lloc de Déu; qualsevol projecte humà només és lícit si és compatible amb el gran projecte diví, el Regne de Déu, tal com ens el presenta Jesús.
Avui, com cada diumenge, ens reunim moltes comunitats cristianes arreu del món per celebrar el dia del Senyor. Dins de cada comunitat hi ha persones amb opinions i militàncies diverses. Això no ens impedeix sentir-nos tots germans en el Senyor. Jesús ens mana que estimem, i per tant que ens impliquem i ens comprometem. No ens mana, però, que tots pensem igual. La comunió en la diversitat és una gran riquesa comunitària, és l’indicador que estem donant al Cèsar i a Déu allò que correspon a cadascun d’ells.
Jordi Vila Borràs
