Col·laborar malgrat les diferències (Mc 9,38-43.45.47-48)
Jesús continua fent camí cap a Jerusalem per tal d’acomplir la seva missió, i alliçona els deixebles preveient segurament que li queda poc temps abans de morir. Avui els adverteix que no caiguin en dos grans paranys: la intolerància i l’escàndol.
Els cristians convivim amb moltes persones que no tenen la mateixa fe que nosaltres. Alguns professen altres religions, altres són ateus, agnòstics o indiferents. També convivim amb moltes persones que no tenen els mateixos criteris morals. En principi sembla, per exemple, que tots els humans coincidim que no s’ha de matar. Però després resulta que hi ha gent que defensa l’avortament en nom de la llibertat, l’eutanàsia en nom de la compassió o la pena de mort en nom de la justícia.
¿Què hem de fer en aquests casos? ¿Podem col·laborar amb algú que no cregui el mateix que nosaltres o que no segueixi les mateixes normes morals? Jesús ens diu que sí. Malgrat les diferències, podem i hem de col·laborar en tot allò en què coincidim. Si algú treu dimonis, l’aplaudim i l’ajudem encara que no sigui dels nostres. Si algú lluita per la justícia, la solidaritat, la llibertat, la humanitat… aquestes són també les nostres lluites.
Per això l’Església no fomenta la creació de partits polítics confessionals, sinó que anima els laics cristians a participar en aquells que, en consciència, creuen que són més útils per a la construcció del món segons l’esperit de l’evangeli. En el benentès que no hi ha cap partit que coincideixi plenament amb el projecte cristià, i que per tant sempre haurem de tenir una actitud crítica i que ens caldrà obeir Jesús abans que el partit.
Tot seguit, Jesús adverteix els deixebles que mai no hem d’escandalitzar “un d’aquests petits”, referint-se a qualsevol persona especialment vulnerable. Fent servir unes imatges molt dures que no hem d’entendre al peu de la lletra, ens diu que val la pena fer qualsevol sacrifici abans que quedar fora del Regne de Déu.
Amb tota la raó, l’Església és atacada amb duresa quan es descobreix que en seu àmbit s’han produït abusos sobre aquests “petits”. Qui els ha de mostrar l’amor i la tendresa de Déu és precisament qui se n’aprofita o els explota, i això té uns efectes devastadors sobre la vida i la capacitat de confiar d’aquests petits. Per desgràcia continua havent-hi tantes persones vulnerables que no troben en qui confiar: des dels que no arriben a néixer perquè són avortats, passant pels infants maltractats i les dones explotades, fins als avis abandonats. En tots ells hi trobem el rostre de Jesús crucificat, que ha mort per rescatar-nos del pecat i de la mort i perquè puguem gaudir de l’amor del Pare.
Jordi Vila Borràs
