Sumem-nos a la festa (Mt 22,1-14)
Segur que tots els creients ens hem preguntat alguna vegada com serà el cel. Pel que explica Jesús, ha de ser una festa. Moltes vegades als evangelis, com avui mateix, fa servir la imatge d’un banquet. Però, és clar, hi ha diferències importants entre el banquet del cel i els de la terra.
Normalment als banquets terrenals es reserva el dret d’admissió. No hi pot entrar qualsevol. Cal que tinguis un cert estatus, o un vincle directe amb els amfitrions, o haver-te gratat la butxaca, perquè hi siguis ben rebut. En canvi, el banquet del cel és inclusiu. Els primers convidats van refusar d’anar-hi: aquí Jesús es refereix al poble d’Israel que, tot i la preparació secular feta pels profetes, a l’hora de la veritat no va acceptar la invitació del Fill de Déu. Però tot seguit la invitació es fa extensiva a tothom sense distinció, bons i dolents.
Festa oberta a tothom, sí, però hi ha un criteri d’admissió: cal dur el vestit de festa. Totalment lògic, no? Al capdavall, es tracta d’això. Ningú va a una festa amb la roba de treball, ni va a treballar amb roba de festa. És un senyal de sentit comú, de saber on som, i també de respecte envers els altres.
He començat preguntant com creiem que serà el cel. Però el Regne de Déu no és el cel i prou. El cel serà la plenitud, però el Regne de Déu comença aquí a la terra. I per això la paràbola d’avui ens indica com han de ser el món i l’Església que Déu vol i que hem d’anar construint. Déu vol un món, un país, una família, una Església on ningú se senti exclòs, on tothom sigui ben rebut: un món inclusiu. Déu vol un món, un país, una família, una Església on cadascú sigui respectat en els seus drets i la seva identitat, i on tothom, en contrapartida, es posi el vestit adequat per sintonitzar amb els altres i participar d’una festa que només ho serà de debò quan no hi falti ningú. Hi ha gent que vol deixar petjada en el món donant la nota discordant, cridant l’atenció perquè es parli d’ells encara que sigui malament. Això no suma. Ja que tots hem estat convidats, posem-hi tots de la nostra part. Així de senzill.
Jordi Vila Borràs
