Deu purs, però només un salvat (Lc 17,11-19)
No és el mateix aprovar un examen que dominar la matèria. No és el mateix curar-se d’una malaltia que sentir-se sa. No és el mateix gaudir de benestar que ser feliç. No és tampoc el mateix quedar pur de la lepra que rebre la fe que porta a la salvació.
Els deu leprosos han mostrat una gran confiança en Jesús, que els ha enviat a presentar-se als sacerdots quan encara no havien estat guarits. Mentre hi anaven, han quedat purs. Nou d’ells han continuat endavant, plens d’alegria, confiats que els sacerdots certificarien la seva puresa i es podrien reintegrar a la vida social.
El leprós samarità, però, decideix tornar enrere per agrair a Jesús la seva acció.
Ens podem preguntar què busquem a l’església, quina és la finalitat de la nostra vida cristiana. ¿Volem formar part d’una mena de casta dels purs, de persones que no es troben sotmeses a les passions i a les impureses que tant abunden en el nostre món? ¿Entenem l’Església com una mena de reducte, un escut protector? No, Jesús no ha fundat l’Església perquè hi trobem seguretat o tranquil·litat, sinó molt més que això: salvació i vida en abundància. Hem de venir a l’església a eixamplar la nostra mirada, a deixar que Jesús ens faci trontollar les falses seguretats, a tastar una vida i una felicitat que no podem assolir per nosaltres mateixos, a seguir una persona que no es deixa encasellar en respostes fàcils i en receptes estereotipades.
Jesús fa bé a molta gent que no l’arriba a comprendre. També l’Església fa bé a molta gent que es queda amb una versió massa simplista de la fe cristiana. “Portem el nen a catequesi, que no li ensenyaran res de dolent”. Llàstima, però, que tanta gent passi prop de Jesús i no s’enamori d’ell, i no el segueixi amb totes les seves forces. Són persones curades però encara no salvades, persones que han trobat un benestar espiritual però que encara no han tastat la felicitat immensa que Jesús ens proposa.
El missatge de Jesús no és tan sols per als purs, per a la gent d’ordre. Jesús passa entre Samaria i Galilea, terra de frontera, i el surten a buscar els leprosos, rebutjats de tothom. El sant pare Francesc, que parla tan sovint de la necessitat d’anar a les perifèries, vol dir exactament això: Jesús té una predilecció especial pels sectors més masegats de la humanitat, i així mateix hem de fer nosaltres com a Església.
Jordi Vila
