Consignes per a temps convulsos (Mt 22,34-40)
“Estima…” Estimar és desitjar i buscar el bé de l’altre. L’amor s’oposa, doncs, a l’odi, que és desitjar el mal, però també a la indiferència, que és el no-desig, la no-recerca del bé de l’altre. L’odi és un pecat molt evident, que trasbalsa l’ànima amb onades impetuoses. La indiferència, en canvi, com la majoria dels pecats d’omissió, és silenciosa, i ens va atacant com la infecció d’un virus invisible.
“Estima Déu sobre totes les coses”. La família, la pàtria, jo mateix… no som Déu. Som realitats bones, que cal respectar i promoure, però que no s’han d’absolutitzar ni idolatrar. Jo tinc unes qualitats i unes capacitats que un dia puc perdre per malaltia o per vellesa. La família va canviant amb els anys: unes persones es moren, altres funden noves famílies… i sempre correm el risc de quedar-nos sols. Les nacions també neixen i moren. Tenir-ho present ens ajuda a acceptar els canvis, a tocar de peus a terra i a no fer dels nostres sentiments un absolut. Estimar Déu ens fa sentir arrelats en terra ferma sense que cap terbolí d’esdeveniments ens pugui engolir.
“Estima els altres com a tu mateix”. Aquesta frase inclou dos manaments: l’amor als altres i l’amor a un mateix. L’amor a un mateix inclou l’amor als grups dels quals formo part: amor a la família, al poble, a la pàtria. L’amor als altres implica tolerància, respecte, diàleg i col·laboració amb “els altres”, els que no formen part del meu clan. Estimar vol dir donar-se, esforçar-se pel bé de l’altre. La indiferència, el menyspreu, l’odi als altres i també l’autoodi són contraris a l’amor.
Vivim dies convulsos, ningú està segur de com seran el nostre país i el món sencer d’aquí a pocs anys. L’única certesa és que moltes coses canviaran. Davant d’això, és important agafar-nos a alguns principis fonamentals. En aquest sentit, els manaments que ens recorda l’evangeli d’avui són molt explícits: si evitem els pecats de la indiferència i la intolerància, si tots treballem pel bé comú, anirem pel bon camí.
Jordi Vila Borràs
