De captaire a deixeble (Mc 10,46-52)
Tots coneixem –i hem fet servir de petits- la cara de llàstima i la cantarella amb què els infants saben dir “mama, compra’m això” i els adolescents “papa, deixa’m sortir fins a tal hora”. Hi ha alguns “pidolaires professionals” que saben posar cara de pena i fan una cantarella semblant.
Bar-Timeu, el cec de Jericó era un d’aquests. Tenia traça a l’hora de captar. Anomenar “fill de David” a Jesús era una bona manera d’ensabonar-lo. La gent ja el té clissat i el fa callar, pesa més la molèstia que no pas la compassió que solen despertar els cecs.
La cosa canvia quan Jesús pren la iniciativa i fa cridar Bar-Timeu. És molt significatiu que Jesús faci intervenir la gent perquè la crida arribi a les oïdes del cec. Podríem dir que són els primers catequistes, en el sentit que fan ressonar les paraules de Jesús per mitjà de les seves pròpies paraules.
El cec llança la capa de captaire professional, s’aixeca d’una revolada i es presenta davant Jesús. La pregunta d’aquest és directa: «què vols que et faci?» El captaire de fa una estona hauria respost: fes-me una bona almoina i vés-te’n, que jo continuaré demanant a la cuneta.
Però Bar-Timeu ja ha acollit la crida de Jesús i ha canviat per dins. Per això s’atreveix a demanar al “rabuni” –“mestre meu”, un títol més personal i menys ostentós que “fill de David”- un miracle que li canviarà la vida irreversiblement: «feu que hi vegi».
Jesús remarca que és el canvi d’actitud del cec, la seva disposició interior de fe, que li ha portat la salvació. El cec recobra la vista i es converteix en deixeble de Jesús, seguint-lo camí enllà.
Tots som una mica Bar-Timeu. Quan ens acostem a Jesús, hem de veure amb quina actitud ho fem, la del captaire o la del deixeble. ¿Vull que Jesús em solucioni la vida, o vull que m’obri els ulls? ¿Estic disposat a deixar-me transformar per Jesús? ¿Estic disposat a créixer, a sortir de la meva comoditat?
Posem-nos en el lloc de Bar-Timeu. Ens trobem davant de Jesús i ens pregunta: «què vols que et faci?» No és cap pregunta retòrica. Ell espera la nostra resposta per a poder-nos dir: «la teva fe t’ha salvat».
Jordi Vila
