Un sol amor (Mc 12,28b-34)
Estimar Déu i estimar els altres. Una cosa sense l’altra és impossible. Per això són dos manaments semblants, i per això Jesús els esmenta tots dos encara que només li’n demanessin un.
Estimar Déu per damunt de tot és molt més fàcil per als qui hem rebut la revelació de Jesús, per als qui sabem que Déu és amor, que és Pare entranyable. L’amor es fa estimar. Per això tenim el deure d’evangelitzar, no com un afany de proselitisme o de conquesta de les consciències dels altres, sinó perquè ens cal compartir amb els altres aquesta bona notícia, ens cal encomanar aquest virus benèfic que anomenem fe. Tanmateix, també els no creients, o els que creuen en un Déu divers del que Jesús ens ha mostrat, poden estimar-lo. En el món hi ha valors com el respecte per la dignitat humana, la solidaritat, l’honestedat, la coherència, la recerca de la veritat, la bondat i la bellesa, que vénen a ser com la versió laica de l’amor a Déu. Manifesten un desig, ni que sigui implícit, de buscar Déu i d’estimar-lo.
Estimar els altres. Aquí estimar no vol dir tenir sentiments d’afecte. Sentim afecte per unes persones, aversió per altres i indiferència per la majoria, això és normal. Estimar vol dir desitjar i procurar el bé de tothom, tant dels amics com dels enemics, fins al punt de donar-los la preferència i de sacrificar-me per ells si cal. Ningú és menys que ningú, però per amor m’he de posar sempre al servei dels altres, com va fer Jesús.
Cada ésser humà porta en ell l’empremta divina. Per això estimar els altres és un signe d’autenticitat de l’amor a Déu. Qui estima una persona que es troba lluny posa el seu afecte en els objectes que d’ell han quedat com a record. Doncs bé, cada home és el record palpable que Déu ens ha deixat. Qui estima els altres ja estima Déu, encara que no ho sàpiga.
Jordi Vila
