Contra el populisme (Lc 19,1-10)
El Zaqueu baixet que s’enfila a l’arbre ens pot caure simpàtic de tan ridícul, però això no ens pot fer oblidar que per a la gent del seu poble havia de ser un personatge odiós. Es valia del seu poder per espoliar i extorquir els seus conciutadans. També avui dia tenim molts personatges d’aquest estil. D’alguns, propensos a l’espectacle com en Ruiz Mateos, n’hem fet caricatura. Altres, com Millet, els hem demonitzat perquè han ferit alguns dels nostres sentiments més sagrats. I s’estén la percepció més o menys fonamentada que no hi ha un pam de net, i que els càrrecs més estratègics del sistema econòmic mundial poden ser ocupats per personatges sense escrúpols com Dominique Strauss-Kahn.
En moments així és fàcil que s’estengui el populisme: classificar la gent en categories de bons i dolents, i deixar-se portar per un líder que determina els límits de cada bàndol i els temps i les maneres de fer les purgues.
Jesús no s’aparta dels pecadors, ni aquí ni enlloc de l’evangeli. Recordem l’escena de l’adúltera o la paràbola del fill pròdig. Això no vol dir que sigui tolerant amb el pecat. En acomiadar l’adúltera, la commina a no pecar més. Jesús, però, mira la persona: la brutícia del pecat no esborra la seva dignitat de filla de Déu. La mirada de Jesús desvetlla una nostàlgia de bondat, de claror, de reconciliació. Ens revela que hi ha una altra manera de viure molt més gratificant.
La crisi social que estem vivint té causes morals. L’avarícia i l’afany desmesurat de riquesa i poder han portat a especular irresponsablement amb els diners dels altres fins a posar en perill el sistema econòmic mundial. L’egocentrisme i la manca de compromís porten moltes famílies al trencament, i tant se val si hi ha fills pel mig. Seria molt temptador començar a classificar la gent: d’una banda, treballadors honrats, de l’altra especuladors infames; d’una banda famílies com Déu mana, de l’altra gent immoral i irresponsable. Que quedi molt clar que Jesús no va fer mai això, i que els cristians no ens ho hem de permetre.
L’escena de Zaqueu ens mostra que és possible una conversió sincera, que el pitjor lladre es pot redimir. Per això existeix el sagrament de la reconciliació. Déu no tanca la porta a ningú, Jesús està sempre disposat a entrar a casa de qualsevol i portar-hi el seu missatge de pau, fraternitat i novetat de vida.
Jordi Vila
