La conversió de la bèstia negra (Lc 19,1-10)
No sé qui és el delegat de l’Agència Tributària a Tarragona. Confio que deu ser un senyor o senyora honest i responsable i espero que de nit pugui dormir amb la consciència tranquil·la. No tinc raons per pensar altrament.
No era així a Israel en temps de Jesús. Zaqueu era el cap dels cobradors d’impostos a Jericó, i la gent l’odiava i el menyspreava. També als seus col·legues dels altres pobles. El procurador romà, un tal Ponç Pilat, assignava a cada localitat la quantitat de diners que havia d’aportar a les seves arques, que en la major part no anaven destinats, com ara, a ensenyament, sanitat, obres públiques o serveis socials, sinó a pagar els sous de les legions romanes, és a dir, de l’exèrcit d’ocupació que mantenia el poble jueu sotmès al domini de l’imperi romà. I a partir d’aquí ell mateix i cadascun dels seus companys tenien carta blanca. No hi havia els sistemes de control informàtic d’avui dia, de manera que és fàcil d’imaginar tot l’entramat que es muntava de màfies, abusos de poder, suborns i desviacions de capital.
L’evangelista Lluc defineix Zaqueu amb molta elegància: ric i baix d’estatura. Riquesa amassada a base de fraus. Baixa estatura que no era res al costat de la baixesa moral del personatge, que tothom tenia per pecador.
No diré noms per no allargar-me i per no difamar persones que poden ser víctimes de campanyes mediàtiques de desprestigi (que també passa), però tots tenim presents tants casos de personatges actuals dels mons de la política i de les finances a qui escauria el nom de Zaqueu. Alguns van a parar a la presó mentre que altres arriben al capdamunt del poder i maneguen el món sense escrúpols.
Però l’evangeli d’avui ens presenta un gir de guió totalment inesperat. Resulta que també a aquests personatges pot arribar la llum de l’evangeli i la gràcia salvadora de Jesús. També ells es poden convertir. Jesús sempre va ser al costat del pobres, els malalts i els oprimits. Però no va tancar mai la porta als rics, sinó que sempre els va cridar a convertir-se.
A l’inici del seu pontificat, el papa Francesc va dir: com desitjo una Església pobra i per als pobres! Però no ha dit mai que vulgui una Església contra els rics. No, el missatge de Jesús és una crida universal a la conversió. Això no està de moda, certament. És més fàcil desqualificar. Avui dia és més fàcil que mai, gràcies a la bombolla virtual que tots ens anem construint: digues-me com penses i et diré quins canals de televisió mires.
També diu el papa Francesc que no hi ha sant sense passat ni pecador sense futur. Zaqueu tenia curiositat per veure Jesús, i la mirada d’aquest el va trasbalsar i el va curar. Zaqueu va baixar de l’arbre i la seva estatura moral es va agegantar quan va decidir rescabalar amb escreix tots els bens que havia defraudat.
La mirada dels cristians hauria de ser com la de Jesús. Pensem un moment, cadascú de nosaltres, en la nostra bèstia negra. No cal que ho diguem a ningú, cadascú és ben lliure de tenir la seva. Pensem a continuació: ¿com voldríem que acabés? ¿Al carrer com un indigent? ¿Podrint-se a la presó? ¿O fins i tot pensem en coses pitjors? Doncs bé, cap d’aquests pensaments no és digne d’un cristià. L’única cosa que podem desitjar per a les nostres bèsties negres és que es converteixin. És un manament de Jesús: Estimeu els enemics.
Jordi Vila Borràs
