Tot anirà bé (Lc 21,5-19)
La història i l’actualitat són plens de desastres, uns naturals i altres provocats per la maldat humana. Per posar dos exemples: fa poques setmanes van ser beatificats a Tarragona centenars de màrtirs que van ser assassinats, i molts d’ells salvatgement torturats, per odi a la fe, per encegament ideològic dels seus botxins. I ara fa pocs dies el tifó Hayian ha provocat milers de morts i una gran devastació a les Filipines.
És difícil d’imaginar l’acumulació de dolor que provoquen aquests fenòmens: tanta impotència, tantes vides trencades… Brolla una pregunta punyent: on és Déu? Com pot ser que permeti aquests desastres?
Jesús era conscient d’aquestes pàgines negres de la història. L’evangeli d’avui parla de guerres, destruccions, persecucions, terratrèmols, fams i pestes. En cap moment diu Jesús que hagi vingut a evitar aquests cataclismes. Diu que no ens alarmem, que no es perdrà ni un dels nostres cabells. El mal i la destrucció no tenen l’última paraula.
Un ús adequat i obert de la raó ens pot ajudar a entendre que un mal en aquesta vida temporal, per gran que sigui, sempre serà poca cosa si ens espera una vida eterna de plenitud en Déu. El que passa és que moltes vegades no fem cas de la raó. ¿Com explicar al nen que plora desconsoladament a la porta de l’escola que és molt bo per a ell que la seva família estimada el deixi enmig de totes aquelles persones que desconeix? ¿Com explicar-li que el mal que li fa el metge és per al seu bé? ¿Com explicar a la noia enamorada que aquest noi que l’acaba de deixar no li convé?
Així mateix potser un dia entendrem, des de la mirada de Déu, que tot té un sentit i que tot acaba bé.
La mística anglesa Juliana de Norwich va sentir que Déu li revelava aquesta frase, que ve a ser el resum de tota la teologia: “All shall be well, and all shall be well, and all manner of thing shall be well” (Tot anirà bé, i tot anirà bé, i totes les coses aniran bé).
Jordi Vila
