Hi som tots (Jn 18,1-19,42)
La passió i mort en creu de Jesús no va ser fruit d’un mal atzar. Ell havia vingut a carregar damunt seu tots els pecats de la humanitat, i així va ser com tots es van acabar concentrant en aquella hora suprema: les traïcions, les mesquineses, la indiferència, les mentides, la violència i la brutalitat, els càlculs egoistes… Jesús va ser víctima de totes aquestes realitats malignes que coneixem prou bé perquè d’una o altra manera tots en som protagonistes.
Tot això és el que va dur Jesús a la mort. Però res ni ningú li va poder arrabassar la dignitat humana, la llibertat interior, la connexió amb el Pare i la capacitat d’estimar. Per això la seva mort, tan cruel i vergonyosa, és alhora lluminosa. Jesús ha mort però no ha estat vençut.
Hi ha també avui moltes persones clavades a la creu. Víctimes de la guerra, del terrorisme, de les drogues, de la violència domèstica, de malalties greus, de l’explotació sexual o laboral… Podem fer una llista molt llarga dels crucificats del món. D’alguns en sabem nom i cognoms. I tots portem la nostra creu, més gran o més petita. Doncs bé, no hi ha cap creu que ens allunyi de Jesús. Al contrari. Per això la creu de Jesús és el tron des del qual es disposa a regnar i a dispensar pau, justícia, llibertat i vida en aquest món nostre que en té tanta necessitat.
Per això avui fem una pregària ben universal, perquè cap realitat humana no quedi al marge de la mirada de Jesús, i venerem la creu, que és la font d’on brolla la vida veritable.
Jordi Vila Borràs
