Déu, rei, home (Jn 18,1-19,42)
“Soc jo”. Ho va dir Jesús tres vegades quan els guàrdies i els soldats el van anar a buscar. Les dues primeres van caure per terra. A la tercera, va dir a Pere que guardés l’espasa a la beina. “Jo soc” és un nom diví. És Déu mateix qui s’encamina a la Passió de manera conscient, lliure i pacífica. Aquesta és la missió que ha vingut a complir, enviat pel Pare.
Jesús ho confirma davant de Pilat. No el reconeix com a jutge perquè és ell qui ha vingut a portar el judici definitiu a la terra, i ningú no pot jutjar Déu. Declara que és rei i que ha vingut a donar testimoni de la veritat. Completament encegats, els jueus rebutgen la veritat i la reialesa divina, que tant havien defensat els profetes, i professen la més gran apostasia: “No tenim cap rei fora del Cèsar”.
En un darrer intent per salvar Jesús, a qui considera innocent, Pilat el fa assotar i el presenta davant la multitud, esperant despertar la seva compassió. “Aquí teniu l’home”. Com passa sovint en l’evangeli de Joan, aquesta frase diu molt més del que sembla. Jesús és l’Home nou, el qui ha vingut a rescatar la vella humanitat del pecat i de la mort. És el nou Adam. “Tot s’ha complert”. Són les darreres paraules que pronuncia Jesús des de la creu. Es pensen que han acabat amb ell, que el seu missatge ha estat definitivament desactivat, que ja no se n’hauran de preocupar més. Però no, la mort no és el final sinó un temps de repòs que culminarà en la resurrecció.
Vivim, doncs, la mort de Jesús amb gravetat però sense tristesa. Amb la gravetat de veure les dinàmiques de violència, d’injustícia, de mentida i d’indiferència que el van dur a la mort i que, malauradament, continuen vigents en el nostre món d’avui. Però això no ens condueix a la desolació. Vivim en l’esperança de la victòria definitiva de Jesús. Ell ho ha anunciat: tot s’ha complert. Esperem la resurrecció.
Jordi Vila Borràs
