Som el que mengem (Jn 6,51-58)
De petit vaig aprendre que els éssers humans som una espècie omnívora: podem menjar de tot. Una alimentació rica i equilibrada ha de ser ben variada: verdures, cereals, lactis, carn, peix, ous… Els catalans fins i tot ens delim per coses tan rares com els bolets i els cargols, i ara comencem a imitar els japonesos i anem introduint les algues. Hi ha qui diu que la fam en el món s’acabaria si ens avinguéssim a menjar insectes, que són molt sans i fàcils de criar. De fet, l’única cosa que els humans no som capaços de digerir és la cel·lulosa, per això no podem menjar herba com les vaques i els cavalls.
Això sí, sigui quina sigui la nostra dieta, perquè el nostre organisme funcioni adequadament és imprescindible una ingesta suficient de vitamines. Sense elles apareixen diverses menes d’afeccions que coneixien bé, per exemple, els navegants de llargues travessies. Perquè no n’hi ha prou de menjar en abundància, cal menjar de qualitat.
Fins ara hem parlat d’aliment material, però la nostra ment i el nostre esperit també necessiten aliment per a no morir d’inanició. Ens podem preguntar quins aliments consumim en aquests àmbits, i això ens donarà una imatge força real de com s’orienta la nostra vida. Perquè, com diu un eslògan, “som el que mengem”.
També en els aspectes mental i espiritual, la majoria de nosaltres som omnívors. Ens alimentem de la vida de família, de la feina i els projectes que afrontem, de les relacions d’amistat, d’afeccions i distraccions com poden ser els esports, el cinema o la música…
Una patologia de l’alimentació actual és el “fast food”, menjar compulsiu de baixa qualitat, hamburgueses i llaminadures que ens deixen enfitats i incapaços d’absorbir els nutrients que el nostre organisme necessita. També la televisió escombraria i les xarxes socials virtuals poden tenir aquest efecte negatiu sobre nosaltres, impedint-nos unes relacions humanes més autèntiques o un cultiu més profund del nostre esperit.
Al Congrés Enterforum d’Internet i Privacitat, Victòria Camps afirma que la societat en xarxa comporta dificultat per a la concentració i elimina la soledat. La gent vol soroll. I adverteix que, si perdem la introspecció, es posa en perill el valor del pensament i del raonament.
Necessitem aliment espiritual de qualitat: silenci, reflexió, diàleg amical, afecte en família, contemplació de la bellesa, contacte amb la natura… Aquesta podria ser una dieta espiritual equilibrada. Però no hem oblidar les vitamines. Sense elles, a la llarga acabem buits i mancats d’energia. Jesús és la vitamina espiritual, sense ell no tenim vida divina en nosaltres. Per això, a més d’oferir-se ell mateix en la creu per la nostra salvació, se’ns dóna en cada eucaristia com a pa de vida i beguda de salvació. No ho oblidem: som el que mengem.
Jordi Vila
