Un dels mags era jove (Mt 2,1-12)
Avui podríem treure molts ensenyaments d’aquest relat evangèlic carregat de simbolisme, però convé no dir gaires coses perquè avui la gent està molt enfeinada i no s’ha d’abusar de la seva paciència.
Només dos punts. El primer: aquests mags vénen de molt lluny i, a més, segons la nostra tradició, tenen la pell i els cabells de colors diferents. Són tot un símbol d’universalitat, ara se’n diu multiculturalisme. El segon: els mags segueixen una estrella que els desperta la curiositat, els interroga i els posa en camí, en actitud de recerca, fins que arriben a fer el gran descobriment.
Què volen dir aquests dos punts de reflexió? Que el gran descobriment que celebrem en la festa d’avui no és cap regal embolicat en paper de colors, sinó la persona de Jesús. I que aquest regal de Déu que és Jesús no ho és per a uns quants privilegiats sinó per a tota la humanitat.
Ens diu la tradició que els mags no eren solament de races diferents sinó també de diferent edat. N’hi havia un de jove. Això és important. Els diferents colors dels mags ens diuen que Jesús no és només per als occidentals, i això va fent-se realitat en els nostres temps, en què l’Església és cada cop menys europea i s’estén més i més per Amèrica i Àfrica, sense oblidar el futur d’Àsia. Les diferents edats dels mags ens diuen que Jesús també vol ser conegut pels joves, que vol ser el millor regal que hagin pogut rebre mai.
No ens cansem de donar testimoni de Jesús als joves. També ells poden posar-se en camí i començar una recerca apassionant que els durà a fer el descobriment més gran de les seves vides.
Jordi Vila Borràs
