Herodes o els mags (Mt 2,1-12)
El rei Herodes ho tenia tot de cara. Rei d’Israel, vivia a Jerusalem, on tenia a tocar els sacerdots del Temple i els mestres de la Llei. De ben segur que estava ben informat de tot el que passava al seu reialme. En canvi, els mags venien de ben lluny, d’orient, perseguint els indicis que una estrella els havia insinuat sobre el naixement del rei dels jueus, a qui volien presentar el seu homenatge.
Herodes, que ho tenia ben fàcil, es gira d’esquena a Jesús i decideix perseguir-lo. Poc temps després morirà d’insuficiència renal, ignorant de la bona notícia que s’estava gestant malgrat les seves maquinacions. Els mags, que ho tenien ben difícil, van persistir fins que van trobar l’infant i, plens d’una alegria immensa, el van adorar i li van oferir or, encens i mirra reconeixent la seva reialesa i divinitat i en previsió de la seva mort redemptora.
Herodes va ser un personatge cruel. Encara avui dia tractar algú d’Herodes és insultar-lo greument, i no és la meva intenció insultar ningú. Però, deixant de banda la crueltat, tots hem de triar en certa manera entre ser Herodes i ser els mags d’orient pel que fa a la nostra actitud envers Jesús.
Hi ha persones que, pel fet d’haver fet la primera comunió, consideren que ja ho saben tot sobre Jesús i tracten les coses de la fe amb una certa indiferència, pensant que no en podran treure gaire més suc. En canvi, comença a haver-ne d’altres que confessen no saber res de Jesús i mostren un gran interès i sorpresa en copsar el valor cabdal que pot tenir per a les seves vides.
Jordi Vila Borràs
