Hem de viure com un rei (Jn 18,33b-37)
Avui dia que no queden gaires cases reials en el món, i que més aviat es troben en hores baixes, ¿quin sentit té dedicar una festa a Jesucrist com a rei de tot el món? ¿Es tracta d’una mena d’exercici nostàlgic? Quan, durant la persecució religiosa del 1936, els màrtirs cridaven “Visca Crist Rei”, ¿es tractava d’una mena de provocació contra la República?
Primer de tot, cal aclarir que no es tractava de cap provocació. Perquè algú sigui reconegut màrtir, cal provar que va morir per odi a la fe i no pas per raons polítiques. Al diàleg amb Pilat, Jesús va deixar ben clar que la seva reialesa no és cosa d’aquest món.
Diu el tòpic que no hi ha manera de saber què fa ni què pensa fer un gallec, i que per això són especialistes a respondre una pregunta fent una altra pregunta. En el relat de la passió que trobem a l’evangeli de Joan, Jesús actua així diverses vegades. Avui hem vist com ho fa amb Pilat. No és que Jesús fos gallec, sinó que, com a rei, no havia de retre comptes davant de ningú, i era ell qui tenia dret a preguntar.
Els súbdits viuen sotmesos al senyor. Saben que han de doblegar la seva voluntat i la seva esquena davant les exigències de l’amo. El rei no es doblega davant de ningú. Jesús es manté dret davant del pecat i davant de la mort que l’assetja. Aparentment és a punt de ser destruït, però ell es manté ferm com a testimoni de la veritat.
Amb la resurrecció ha començat a manifestar-se l’autèntica reialesa de Jesús. Ell ha vençut la mort, és el senyor de la vida. I el Regne de Déu ha d’anar creixent fins que Jesús estableixi el seu domini de vida i d’amor en tota la humanitat i en tot l’univers. És en aquest sentit que parlem de la reialesa de Jesús.
Pel baptisme hem començat a participar de la reialesa de Jesús. També nosaltres podem viure sense doblegar-nos davant del pecat ni de la mort. Ser republicà no és pecat, i pot arribar a ser una virtut, però en llenguatge evangèlic som de llinatge reial, i hem de procurar viure d’acord a la dignitat que ens correspon.
Jordi Vila
