Déu és previsor (Lc 1,26-38)
Sovint tenim la sensació d’estar exposats a les sorpreses que la vida ens depara, no sempre agradables. Quanta gent hi ha que se sent segura de la seva situació en la vida, fins que un seguit de circumstàncies econòmiques, laborals, familiars o de salut els deixa a la cuneta! No ho podem preveure tot, i per això al costat de la previsió ens cal afrontar la vida amb resiliència, és a dir, amb capacitat d’encaixar els cops inesperats i continuar endavant.
No ho podem preveure tot, però Déu sí que pot. Avui celebrem l’exemple més clar de la previsió divina. Ell volia enviar el seu Fill al món perquè la humanitat tingués l’oportunitat de començar de nou, atès que el primer inici havia estat truncat pel pecat i no hi havia manera que arribés a bon terme sense una intervenció divina.
Jesús, el Fill de Déu, seria alhora l’Home Nou. Però, com a veritable home, calia que nasqués d’una veritable dona, i que rebés d’ella el primer aliment, la primera escalfor, el primer afecte, els primers ensenyaments.
Calia que una dona així fos també lliure de pecat, perquè el Fill pogués fer l’experiència d’un amor humà sense tara i net d’egoisme.
Avui celebrem aquella meravellosa previsió de Déu. Maria va ser preservada del pecat des del mateix moment de la seva concepció i durant tota la vida. Nosaltres no hem rebut aquest do perquè de fet ja no el necessitem: pel baptisme som incorporats a Crist i som, per tant, alliberats de tot pecat. I després del baptisme la misericòrdia divina continua oferint-nos el perdó sempre que el necessitem.
Jordi Vila
