Nadal ens fa créixer (Jn 1,1-18)
Penso que per Nadal i per Pasqua no s’hauria de predicar. Després de proclamar els evangelis d’aquests dies no s’escau altra cosa que un silenci ple d’estupor i de meravella. Les paraules es queden curtes per glossar el que Déu fa entre nosaltres.
Déu ha vingut al nostre món, a aquest planeta que estem explotant fins al punt que comencem a témer que se’ns torni inservible, quan ell ens va manar que en tinguéssim cura i que en gaudíssim. Déu ha vingut a aquest món en què centenars de milions de persones moren de fam i desenes de milions malviuen en camps de refugiats. Un món que sembla dominat per la violència, la indiferència, l’avarícia i l’ambició, quan ell n’havia fet un paradís.
No ha vingut a castigar-nos, que prou que ens ho mereixeríem, ni a deixar-nos en un racó mentre ell va arreglant les coses que nosaltres hem espatllat. No ha vingut a fer ús de la seva força totpoderosa, sinó de la seva misericòrdia tota tendresa. Per això des del seu naixement vol compartir la vida dels pobres, dels que no tenen sostre, dels que passen fred, dels que pateixen la persecució i l’exili. Per això tocarà els leprosos, defensarà les adúlteres, seurà a taula amb els pecadors i criticarà fortament els hipòcrites que critiquen i condemnen des del seu pedestal. Per això patirà la mort cruenta i injusta dels proscrits.
Nadal ens mostra la delicadesa d’un Déu que no vol que l’estimem per la seva força i eficàcia a l’hora de resoldre els problemes, sinó que vol desvetllar en nosaltres la tendresa i la bondat que desperten en nosaltres els infants. Nadal és el naixement d’un Déu que no ve a resoldre’ns els problemes, sinó a desvetllar en nosaltres el desig i la capacitat de resoldre’ls que ell ens havia donat en crear-nos i que vam perdre pel pecat. Recordem que moltes vegades, després de curar un malalt, no diu “el meu poder t’ha salvat” sinó “la teva fe t’ha salvat”.
Per això el Nadal de Jesús pren sentit cada cop que fem un acte de generositat, cada cop que propiciem que el món sigui més bell, més just i més pacífic. Per això pot ser Nadal a tot arreu, fins i tot hi ha el Nadal dels no creients. I és Nadal sobretot a Càritas, a Mans Unides i en tantes llars, residències, hospitals i carrers on hi ha algú que té cura d’un malalt o d’un avi que se sent sol, d’un infant en situació de risc, d’una mare que necessita un cop de mà amb el seu infant, d’un toxicòman o d’un sense sostre. És Nadal quan consagrem les nostres vides a cuidar, a educar, a treballar pels altres, de tantes maneres diferents com ho permet la imaginació, tan creativa, de l’amor. Perquè Déu és Amor i és Creador hi ha infinites maneres d’estimar, i en totes l’hi trobarem.
Jordi Vila Borràs
