Joves i vells (Lc 2,22-40)
Els pares de Jesús el van portar al temple de Jerusalem per consagrar-lo al Senyor i oferir en sacrifici un parell de tórtores o dos colomins, com pertocava a les famílies pobres. Tots els fills primogènits dels hebreus pertanyien al Senyor, atès que el seu àngel els va preservar la vida quan va exterminar els fills grans dels egipcis, víctimes del cor tancat del faraó. Per això havien de ser rescatats amb el sacrifici d’un animal.
La família de Jesús, Maria i Josep es troba a la porta del temple amb els ancians Simeó i Anna. I, tal com diu el papa Francesc, quan els ancians es troben amb els joves i els infants passen coses. Els vells reviscolen, surten de l’ensopiment de la rutina i veuen que encara tenen un missatge a transmetre, que encara val la pena l’esforç de continuar somiant. Els infants i els joves aprenen, descobreixen que formen part d’una història que no comença amb ells i que ells han de continuar fent progressar. L’experiència i la saviesa dels avis els ajuda a trobar el seu lloc en la vida.
Simeó i Anna van intuir la identitat i la missió d’aquell infant en braços de la mare, i van exultar d’alegria. Que n’és de bonic conservar al final de la vida els motius per al goig, la consciència que Déu no ens abandona i sempre compleix la seva promesa, encara que a vegades ens sembli que es fa esperar. Que n’és d’important que els infants es posin en contacte amb la gent gran perquè n’aprenguin l’experiència, la paciència en el sofriment, la dignitat que perdura fins i tot quan fallen les facultats!
Simeó va anunciar també a Maria que aquell infant seria causa que una espasa li traspassés l’ànima: presagi del sofriment de la mare al peu de la creu. De fet, no va ser fàcil la vida familiar de Josep i Maria amb Jesús. Sempre em fa l’efecte que l’ensucrem massa, que oblidem la crisi de parella que va suposar el fet que Maria esperés un fill, el part en una situació precària, la persecució d’Herodes i l’exili a Egipte. No ho van tenir fàcil, i per això es poden emmirallar en la Sagrada Família de Natzaret totes les famílies que travessen situacions difícils de convivència o de penúria econòmica o que no veuen com pot tirar endavant el seu projecte. El més important és apuntar-se al projecte de Déu, tal com van fer Jesús, Maria i Josep.
Jordi Vila Borràs
