Cristians perseguits ahir i avui (Ac 11,19-21;12,1-2.24 / Mt 20,20-28)
Al segle XXI, com al segle I, hi ha cristians perseguits i morts a fil d’espasa, i comunitats senceres que han de fugir per tal de salvar la vida. Jaume, un dels grans dirigents d’aquella primera generació de deixebles, va ser, segons els Fets dels Apòstols, la segona víctima mortal, després d’Esteve. Així com la mort d’Esteve va ser fruit d’un linxament o d’un avalot popular, la mort de Jaume va ser dictada per l’autoritat del rei Herodes.
El que no podia sospitar ningú és que aquella persecució cruenta accelerés l’expansió del cristianisme. L’anunci de l’evangeli fins aleshores s’anava estenent només entre els jueus de Jerusalem. La fugida d’aquells primers cristians va propiciar que la bona nova arribés a oïdes d’alguns pagans d’Antioquia. Així la fe cristiana va traspassar una barrera cultural tan rotunda com ho és avui el mur que separa Israel dels seus veïns palestins, o com ho són les tanques ignominioses de Ceuta i Melilla. A conseqüència d’aquella persecució, el cristianisme va esdevenir una religió universal.
Això sí, aquella persecució va tenir un efecte col·lateral molt negatiu i persistent en el temps: l’animadversió dels cristians contra els jueus. Massa generacions de cristians han identificat els jueus amb els botxins de Jesús, d’Esteve i de Jaume, oblidant que Jaume, Esteve i Jesús mateix també eren jueus.
Guardo en el cor l’esperança que el martiri dels nostres germans cristians orientals donarà també fruits perquè l’evangeli arreli amb vigor jove en pobles fins ara refractaris a la bona notícia. I prego perquè no caiguem de nou en l’error maniqueu d’identificar la religió islàmica amb aquesta secta terrorista que veu Occident i el cristianisme com els enemics a abatre.
Seguint les fletxes grogues cap al sepulcre de sant Jaume a Galícia, milers de persones fan camí. Per a uns és una fugida, per a molts una recerca o un repte. Tots arriben diferents de com havien sortit: més oberts als altres, més coneixedors d’ells mateixos, enriquits per la bellesa dels llocs que han visitat i de les persones amb qui s’han trobat. Encara avui sant Jaume porta una bona notícia a tantes i tantes vides.
Jordi Vila Borràs
