Cadena de testimonis (
Mt 20,20-28)
Sembla que els dotze homes que Jesús va cridar perquè l’acompanyessin i formessin el nucli inicial del nou Poble de Déu no eren precisament el millor de cada casa. De Jaume i el seu germà Joan en deien “els fills del tro”. No deurien ser de tracte fàcil. I la seva mare va tenir la barra de presentar-se davant Jesús i demanar per als fills els llocs de preferència quan prenguessin el poder en arribar a Jerusalem. I això que tots dos, juntament amb Pere, formaven part del cercle més íntim del Senyor, els únics que el van acompanyar en la resurrecció de la filla de Jaire o la transfiguració!
És que Déu no crida els més qualificats, sinó que ens qualifica amb la seva gràcia quan ens crida, i per això de fet tots som cridats per Ell a participar de la seva vida.
Jaume, després de participar en la missió universal que Jesús va encomanar als apòstols, va ser el primer a donar testimoni de la fe en la resurrecció vessant la seva sang. Les festes dels apòstols són sempre un record de les arrels de la nostra fe, que es fonamenta en Jesús i que ha estat transmesa de generació en generació, sovint de manera heroica, fins arribar a nosaltres. I són també una crida a engatjar-nos en aquesta cadena de testimonis, sabedors que Déu mai no abandona els qui confien en ell.
El pelegrinatge fins a Compostel·la, on segons una tradició medieval es troba el sepulcre de sant Jaume, continua batent rècords any rere any. Tant de bo que molts pelegrins puguin descobrir-hi que tota la vida és de fet un llarg pelegrinatge cap al Pare, un camí preciós i feixuc, fecund i aspre, però sempre endavant.
Jordi Vila Borràs
