Imprescindible (Lc 2,41-51a)
Em fa l’efecte que en els darrers temps ha augmentat molt el nombre de fills de famílies monomarentals per decisió lliure i conscient de la mare. És a dir, que hi ha un nombre important de dones que decideixen tenir un fill o filla soles i no en parella. Diria que aquesta és una conseqüència negativa del feminisme, que és un moviment en si mateix positiu en tant que promou l’emancipació de la dona.
Potser està passant que l’exaltació del paper de la dona està portant a un desdibuixament de la masculinitat. Potser hi ha moltes dones que no troben necessari el lloc de l’home dins la família, o fins i tot el consideren una nosa. Parlem molt de la violència de gènere, i cal parlar-ne i condemnar-la, però no se’ns presenten models positius de marit i de pare. I caldria fer-ho sense deixar de fer allò altre.
És molt significatiu que, en venir al món el Fill de Déu, el pla diví no hagi omès la figura paterna per a l’infant Jesús. Josep no hi feia cap falta. Per a l’encarnació del Verb només calia una dona sotmesa a l’acció divina, que va ser Maria. Posar un home allà enmig només havia de complicar les coses. Josep va haver de fer un acte de fe i de disponibilitat tan gran com el de Maria quan va acceptar el paper que Déu li havia reservat en aquella família tan especial. I la seva presència sempre ha alimentat les suspicàcies dels que no creuen en l’origen diví de Jesús ni en la virginitat de Maria.
Si Déu es va complicar tant la vida és perquè deuria considerar que era molt important la presència masculina en aquella família que havia de criar i educar el Fill de Déu. I és per això que, sense ànim d’iniciar cap campanya ni de portar-ho al Vaticà, tinc per a mi mateix que sant Josep és el millor patró possible del gènere masculí. Custodi i protector de Jesús i Maria, just, fidel, ple de fe, mestre de treball i de silenci. Que ell vetlli per totes les famílies, sigui exemple i inspiració per als pares de família i per a tots els homes en general, i acompanyi especialment les mares que no tenen marit i els fills que no tenen pare.
Jordi Vila Borràs
