Mirades i records (Nm 6,22-27 / Lc 2,16-21)
No hi ha cap contradicció entre els tres grans temes de la festivitat d’avui: el més popular, la festa de Cap d’Any; el més cívic, la Jornada mundial de la Pau; el més religiós, la solemnitat de santa Maria, Mare de Déu.
La primera lectura és una antiga fórmula de benedicció que el Senyor mateix, per mitjà de Moisès, encomana a Aharon i als seus fills, és a dir, a la casta sacerdotal, en benefici del poble. Un desig que ens va com anell al dit en començar un nou any: que el Senyor ens beneeixi i ens guardi.
Aquesta benedicció, que inclou la pau de Déu, esmenta dos cops la mirada del Senyor, una mirada lluminosa. A l’evangeli d’avui apareix també una mirada: la dels pastors, que van veure «amb els propis ulls» Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Potser aquells pastors, acostumats a comptar i a distingir ovelles, van reconèixer en aquell infant l’anyell de Déu. Ben segur, això sí, que l’infant els va mirar, i aquella mirada lluminosa els va omplir de la benedicció i la pau de Déu.
«Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava». Déu ens mira també a nosaltres. Conservem aquesta mirada en nosaltres i meditem-la. Enzo Bianchi, fundador de la comunitat monàstica de Bose, diu que, a mesura que va envellint, la seva pregària és menys de paraules i més de records (que vol dir tornar a passar pel cor). Fer memòria i reconèixer el pas de Déu per la pròpia vida, per tal de poder donar gràcies fins i tot d’allò que en el seu moment potser no vam comprendre.
Que aquesta sigui la benedicció per a nosaltres en aquest any nou: que el Senyor ens miri, que el sapiguem reconèixer en les nostres vides i que això ens ompli de llum i de pau.
Jordi Vila Borràs
