Pau, justícia i misericòrdia (Lc 2,16-21)
Maria, Josep i els pastors, tots al voltant de l’infant. Tendresa, admiració, expectativa. ¿Com pot ser que Déu hagi enviat els àngels a anunciar un naixement tan humil? ¿Com pot ser que els primers a rebre l’anunci hagin estat uns pastors, gent també humil i sobretot impurs als ulls dels jueus observants de la Llei?
Avui, primer dia de l’any, és la Jornada Mundial de la Pau instituïda pel papa Pau VI. Podem pensar que és un desig per a tot l’any, i per això val la pena que li dediquem el primer dia. Penso també que l’escena de l’evangeli d’avui transmet un sentiment molt especial de pau, ens transporta a un moment molt especial, d’aquells en què voldries que el temps s’aturés per gaudir-ne sense límits.
Sovint es diu, i és veritat, que no hi ha pau sense justícia. Podem afegir que no hi ha pau sense misericòrdia. La justícia és donar a cadascú el que és seu; la misericòrdia va més enllà: cal donar a cadascú el que necessita. La justícia castiga a qui fa el mal, la misericòrdia busca la seva rehabilitació. La justícia demana que la víctima sigui indemnitzada, la misericòrdia desitja la reconciliació.
La vinguda al món del Fill de Déu no és un acte de la justícia divina, sinó fruit de la seva misericòrdia infinita envers la humanitat pecadora. Les circumstàncies del naixement de Jesús en un pessebre i la seva manifestació als pastors és una lliçó de misericòrdia dins de la misericòrdia: el Salvador del món ha volgut començar el seu camí posant-se al costat dels més petits i dels descartats. Ell vol salvar tothom, però comença pels últims de la fila.
Jordi Vila Borràs
