Nova creació (Ba 3,9-15.32-4,4 / Mc 16,1-7)
Celebrem aquesta nit el naixement d’una humanitat nova. I, tal com ens passa a tots en les grans ocasions, la litúrgia es dispara i es desplega amb tota generositat, fins a l’excés.
Hem començat amb el clima especial que sempre provoca una rotllana al voltant del foc. El pas de la foscor a la llum i l’anunci de la Pasqua ens han introduït en ambient de celebració. I la litúrgia de la Paraula ha volgut fer-nos present tota la pel·lícula de la història de la humanitat.
Començant pel principi. Aquella primera parella que va preferir anar a la seva i no fer cas de les consignes i de la missió que Déu els havia donat. Allò no va ser feblesa d’un dia, sinó una constant en la història de la humanitat, que ha anat progressant de pecat en pecat.
Tanmateix, Déu no es fa enrere en el seu projecte d’amor creador. Promet una descendència incomptable a Abraham, l’home que es fia de Déu. Es posa al costat del poble hebreu oprimit i l’allibera de les mans dels egipcis. Conclou amb ells una aliança i els dóna uns manaments perquè s’encaminin a la vida veritable. I, malgrat tots els trencaments i infidelitats del poble, Déu sempre els renova la crida per mitjà dels profetes.
Fins que, en la maduresa dels temps, s’esdevé el gran capgirament de la història. Si els primers éssers humans van voler fer-se déus, ara és Déu qui es fa home. Si els primers humans van ser infidels i ho van espatllar tot, ara el Déu-home es manté fidel fins a la mort.
I així esclata el nou big-bang. El primer, fa tretze mil milions d’anys, va ser un vessament d’energia i matèria sorgides del no-res. El que avui celebrem, succeït encara no fa dos mil anys, ha estat una font de vida nova i Esperit que brolla del més profund del regne de la mort.
Som aquí per celebrar-ho. I ho celebrem perquè aquest doll de vida i Esperit nascut de Crist ressuscitat ja ha arribat fins a nosaltres per mitjà de l’aigua del baptisme. I celebrem l’eucaristia perquè volem que ens arrossegui cada cop amb més força fins que tota la humanitat pugui participar del banquet del Regne, quan tot l’univers arribarà a la seva plenitud.
Jordi Vila Borràs
